congelador

Malgrat això darrer, és una idea compartida que productes com la carn es poden fer malbé si passen molt de temps dins el congelador, de manera que, en general, quan es percep que un producte hi ha passat massa temps, s'acaba renunciant al seu consum.

Una excepció en la durada del producte dins el congelador es dóna en els productes portats dels països d'origen, que es consideren essencials per mantenir els hàbits propis: es tracta d'herbes, espècies, algunes hortalisses i, en menor mesura, formatges (el fet de congelar formatge és una pràctica estesa entre els llatinoamericans i els marroquins, però no en la resta dels col·lectius).

A continuació, aquest amoníac líquid es deixava expansionar en un congelador produint-se una temperatura de -15º C.

Aleshores es recollia en un recipient F des d’on passava al congelador G.

La producció del fred tenia lloc en un cicle de compressió per la qual cosa aquest aparell estava compost per un compressor, un condensador i un congelador (que avui anomenaríem evaporador) (Perret, 1904: 127-132).

A l’evaporador (anomenat congelador) absorbia la calor latent de vaporització del medi i refredava així les seves parets.

Caldrà però fer veure que el nom d’evaporador, utilitzat de manera general avui en dia, rebia en aquells anys diferents noms com frigorífer o refrigerador o congelador, que era un terme més relacionat amb les funcions que complia.