contagi

L'especialitat del mateix, lo que li concedeix singular significació entre'ls recollits fins avui en aquest problema de la follía infantil, és l'haver-se desenrotllat en dos germans en els quals la comunitat de vesania ha d'ésser atribuida segurament al contagi.

«El contagi de la follía» fou el tema d'unes lliçons desenrotllades a la Facultat de Lletres de París pel Dr. Georges Dumas, en l'hivern de 1908 a 1909.

Segons la doctrina establerta en aquest curs i consignada en les notes d'explicació recollides per nosaltres, el contagi de la follía exigeix les següents condicions: 1.^a) Un medi social tancat, de nul·la o escassíssima comunicació amb el medi exterior; 2.^a) Interessos comuns, que previament se donguin dins aquest medi i que uneixin els individus que'l composen; 3.^a) Una personalitat més accentuada, entre aquests, que domini l'altre o les altres per la seva superioritat i força d'imperi.

El quadre descrit se presenta a voltes en conjunts relativament vastes, i el contagi de la vesania dins els mateixos és lo que pot donar-nos l'explicació de certs estranys fenomens socials o religioso-socials (com els famosos revivals o desvetllaments místics del País de Gales, com els deliris col·lectius en certs períodes revolucionaris, etc.).

Recordo a propòsit del present, un cas de follía amb contagi observat per mi, en un matrimoni, ja vell, en el que la dòna, més feble físicament, contagià son propi deliri al marit, més robust, desapareixent el deliri en aquest quan s'apartava de la seva consort.