contravolta

El mètode d’excavació emprat va ser el conegut sistema Belga, que consisteix a realitzar un avanç manual a secció parcial al qual segueix la construcció de la volta, després es fa la destrossa (stross) dels laterals i la construcció dels estreps; finalment, es construeix la contravolta que constitueix la solera del túnel.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix es pot apreciar l’avanç i l’apuntalament, el revestiment de la volta, la construcció dels estreps i finalment la contravolta (no es veu a la figura) que farà de suport de la via.

Així, es comença l’excavació amb un avanç manual en galeria tot tenint cura de l’apuntalament, se segueix amb la col·locació de formigó a la contravolta (part inferior de l’excavació) per tal de poder continuar amb seguretat excavant els estreps (laterals) i finalment tancar la volta (clau del túnel) amb la contravolta a la solera.

D’esquerra a dreta es pot apreciar l’avanç en galeria i l’apuntalament, l’inici de la contravolta per tal de continuar amb els estreps i la volta.

Per motius de seguretat a l’excavació, i en vistes a protegir la vida de les persones que hi treballaven així com la pròpia excavació, es va proposar un reforç dels punts més susceptibles de col·lapse amb formigó en massa que després, un cop ja tancada la secció del túnel (volta, contravolta i estreps), caldria enderrocar.

El mètode d’excavació inicialment emprat era el Belga, que consisteix a realitzar un avanç manual, al qual segueixen la construcció de la volta, després la destrossa, la construcció dels laterals i, finalment, la contravolta.