coure

Estudi de la concentració de diversos metalls pensants (cadmi, coure, plom, zinc i níquel) en dos aliments d’origen marí (salmó i musclos) mitjançant la tècnica d’espectrofotometria d’absorció atòmica i fem una comparació dels resultats amb els límits establerts en la normativa vigent.

En referència al coure, només ha estat detectat al teixit adipós subcutani del salmó de Noruega.

Actualment, aquesta normativa s’ha derogat, ja que uns estudis realitzats per l’Estat han demostrat que la quantitat de coure ingerit (tenint en compte tot tipus d’aliments) durant un dia sencer no supera el 5 % del límit recomanable, malgrat que, segons aquests estudis, el cas de la pell de salmó supera el que deia aquesta normativa en referència al peix.

En canvi, amb el segon lligand (el derivat hidroxilat) es formen enllaços d’hidrogen que fan que en les direccions perpendiculars a les cadenes (donant lloc a un pla), el veí més pròxim a un àtom de manganès d’una cadena és un àtom de coure de l’altra.

Newtom interpreta el fenomen del desplaçament d’uns metalls per altres (del coure pel ferro, per exemple, ben conegut de feia temps i que havia estat interpretat correctament per Sennert) en termes d’atraccions més o menys fortes, però permanents, entre les partícules constituents.

Amb això, Sennert rebutjava la interpretació derivada de la percepció directa, que sembla indicar que el ferro s’ha transmutat en coure.

Les tecnologies dels sistemes de transmissió i d’accés es basen en l’electromagnetisme i, en especial, en la transmissió d’ones en el buit o sobre cables, ja siguin de coure o òptics.

La generació i recepció d’aquestes ones necessita antenes, sistemes de ràdio terrestres o satel·litaris, sistemes òptics, cables de coure (coaxials o trenats), fibres òptiques, satèl·lits, etc.

El coure seguirà evolucionant tecnològicament, com ho suggereix l’activitat investigadora, però té un sostre que s’assolirà en pocs anys.

Concretament, s’han construït paviments de plantes químiques, especialment en refineries de metalls, com, per exemple, les refineries de coure de CODELCO (Corporació Nacional del Coure) a Xile (Silva, 1998), refineries de zinc a Sud-àfrica (Nevin, 1998) i a la Colúmbia Britànica, al Canadà (Okumura, 1998), a més de diverses indústries de fertilitzants com les existents a Alberta, al Canadà (Okumura, 1998).

Hi ha experiències de reparacions en la indústria minera del coure a Xile, concretament en els canals que evacuen líquid abrasiu provinent del rentatge del material mineral, de manera continuada, que sovint pateixen trencaments per les condicions en què operen.

El coure és un dels pocs materials que es pot reciclar una vegada i una altra, indefinidament, de manera que de la ferralla de coure, se’n pot recuperar pràcticament tot el metall sense pèrdua de les seves qualitats: d’un collaret de coure del Neolític es pot obtenir el coure per a una pista conductora d’un ordinador d’última generació.

— Àrea 2. El coure i els orígens de la metal·lúrgia.

El descobriment del coure, els orígens de la metal·lúrgia i la rellevància del coure des dels inicis fins a la industrialització.

Els cables eren de coure estanyat amb una protecció tèxtil feta en tres capes.

Afirmacions com que la massa de coure que conté l’induït és la responsable directa de la potència mobilitzada a la dinamo eren usuals en l’època i no van ser rebatudes fins a l’última dècada del segle XIX.

Els instruments intervinguts recentment per l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa són: una màquina electrostàtica de Bonetti (figura 5), de llautó cromat, llautó lacat en negre, serrells de fil de llautó, acer, vidre, cos de fusta de noguera, corretges de cuir... que ara es troba al vestíbul de la primera planta de la Facultat; un reflector per a experiències de so i de calor, de llautó amb pèrdua de lacat, peu de fusta de noguera (figura 6); un tub de buit o de la pluja de Diana, de llautó amb pèrdua de lacat, vidre, fusta, camussa; un galvanòmetre de Bourbouze (figura 7), de llautó lacat en groc or i negre, fusta, imant, carret bobinat amb fil de coure revestit; una manxa de buit per introduir o extreure gasos en una campana de buit, de llautó lacat en groc or i negre, ferro, acer, fusta; un electrodinamòmetre de Weber (figura 8), del fabricant E. Ducretet & L. Lejeune de París, de llautó lacat en groc or, escales de plata, ferro, vidre, baquelita.

La base dels dos cilindres és de coure, a l’extrem de la qual hom situa un plat -la platina.

Les plaques de zenc i coure es troben unides per les vores, o per una part de les vores.

A la seva pila, Wollaston afegeix una fina làmina de coure que envolta l’elèctrode de zenc, connectat alhora a dues llengüetes de coure.

La primera llengüeta de la sèrie d’elèctrodes —soldada a la primera placa de zenc— representa el pol negatiu i la darrera —soldada a la làmina de coure –, el pol positiu.

Els elèctrodes de zinc són complets i en bon estat, tenen la làmina de coure i no falta cap dels sis bocals de vidre.

Un antecedent de les polseres de coure i les teràpies alternatives (aigües magnètiques, etc.) que proclamen suposats beneficis per als seus portadors i usuaris.