diana

Els inhibidors enzimàtics s'ajusten al concepte d'antimetabòlits com una nova modalitat d'agents anticancerígens; es tracta de compostos que són dissenyats per encaixar exactament en el lloc actiu de l'enzim diana.

Les repeticions invertides dels extrems de l'element són les dianes de la transposasa i en molts casos s'assemblen a la diana de l'element (Galas i Chandler, 1989).

El procés es pot efectuar de dues maneres: replicant l'element alhora que es produeix la transposició (transposició replicativa) o recombinant l'element a la nova diana sense deixar-ne còpia al lloc original (transposició conservativa).

La replicació conservativa consisteix a «obrir» la molècula donadora i treure'n l'element mòbil per introduir-lo en una nova diana (vegeu la fig. 2).

La diana de Tn10 (i d'IS10) és una seqüència de 9 pb on el triplet central pot ésser una seqüència qualsevol i els dos triplets del extrems són variacions d'una seqüència de consens (vegeu la fig. 3).

Per a Tn5 encara no s'ha definit una diana-consens, tot i essent clar que la transposició no és aleatòria (Berg, 1989).

Un cas extrem d'especificitat es troba a Tn7, que només té una diana al cromosoma d'E. coli.

L'efecte mutacional de la transposició no es limita a la inserció; generalment, el procés de transposició produeix una duplicació de la diana (vegeu la fig. 3).

Després de la transposició, els sistemes cel·lulars de reparació omplen les osques de cadena simple, amb la qual cosa produeixen la duplicació de la diana.