dioxina

Recentment, les dioxines han passat a formar part d’aquesta llista de substàncies temudes per l’opinió pública.

Aquest salt a la fama s’ha fet, en el cas de les dioxines, gràcies a l’escàndol dels pollastres belgues ocorregut al maig de 1999 quan pinsos utilitzats en aquell país es van contaminar amb una barreja de bifenils policlorats (substàncies prohibides actualment a Europa que eren utilitzades principalment com a retardants de flama) que contenien elevats nivells de dioxines i el més recent emmetzinament del líder ucraïnès Víktor Iúsxenko que el va desfigurar (figura 1) al 2004.

Si comptem les diferents combinacions possibles tenim al final dos-cents deu compostos, setantacinc dioxines i cent trenta-cinc furans.

A causa de les seves propietats fisicoquímiques les dioxines són compostos persistents bioacumulables i biomagnificables.

Parlem de biomagnificació perquè trobem petites quantitats d’aquestes substàncies en el medi ambient però, per exemple, en el medi aquàtic, el fitoplàncton en presenta nivells superiors que en l’aigua ja que l’acumula en els seus lípids, llavors el zooplàncton s’alimenta d’aquest fitoplàncton enriquit en dioxines i les acumula al seu torn en els seus lípids, i així podem anar seguint al llarg de la cadena tròfica.

A causa de totes aquestes propietats les dioxines són avui en dia un contaminant ubiqüista i es poden trobar en els indrets més allunyats de la civilització humana.

Curiosament, no obstant això, una de les zones del món que pateixen més problemes associats a les dioxines és el Vietnam.