ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

dosi

nom femení
Terminologicitat: 0.898




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 13

Amb una dosi mínima de 3 g / dia d'àcid eicosapentaenoic i d'àcid docosahexaenoic durant tres mesos, Kremer ha observat una millora clínica significativa, així com un menor alliberament de determinats mitjancers químics de la inflamació, com el leucotriè LTB4, per part dels neutròfils activitats, i de la interleuquina IL-1, alliberada pels monòcits [20].




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 13

El moviment de la cinta ha de permetre que els productes rebin la dosi adequada.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 13

El recorregut que realitza el producte ha d'assegurar que aquest rep la dosi calculada per a la finalitat del tractament; per a això, la velocitat de la cinta transportadora ha de ser tal que el temps que el producte està en l'interior de la cambra de tractament sigui l'adequat.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 13

Prèviament a l'emmagatzematge definitiu, el producte ha de ser etiquetat de manera adequada i realitzar un mesurament de la dosi rebuda.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 13

És necessari mesurar la dosi rebuda pels productes, encara que també és imprescindible mesurar la radiació que rep el personal que treballa en la planta.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 13

De manera que es consideren tres categories d'irradiació segons sigui la dosi utilitzada: dosis baixes, mitjanes i altes.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 13

Es pot destacar que, segons la dosi de radiació, el tractament sol rebre diversos noms.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 13

Quant al dipòsit de vitamina E a la cuixa de pollastre crua, aquest augmenta de forma progressiva en funció de la dosi de suplementació utilitzada en el pinso, sense assolir un màxim (figura 8).




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 14

Com més gran sigui l’afinitat de la substància bioactiva més petita serà la dosi que s’haurà d’administrar per aconseguir l’efecte desitjat, i és per això que els efectes secundaris es redueixen dràsticament.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 14

La majoria dels psiquiatres que van emprar la Clorpromazina a les dosis baixes que utilitzava Laborit no la van trobar eficaç.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 14

El 1951, Delay i Deniker van començar a administrar Clorpromazina als seus pacients en dosis creixents, assolint així nivells bastant més alts que els seus col·legues.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 14

Amb aquestes dosis altes van començar a veure millores substancials: una gran varietat de pacients (agitats, ansiosos, maníacs hiperactius, esquizofrènics) es van tornar més tractables.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 14

A finals dels anys seixanta s’havien sintetitzat molts compostos, alguns dels quals molt potents, com l’etorfina, que actua en els éssers humans en dosis tan baixes com 0,1 mg.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 14

Mantingueu, doncs, les dosis en el seu just terme, i no busqueu notorietat, sinó eficàcia en la discreció.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons