efecte hipoglucemiant

Si repeteixen l'experiència en el mateix animal, prèvia extirpació del pàncreas, no observen ni l'efecte hipoglucemiant ni el retorn al nivell normal.

Les hipoglucèmies obtingudes per l'excitació del cap perifèric dels vagus en els casos positius ¿són degudes realment a un increment de l'activitat endocrina del pancreas? Hiperinsulinemia? En aquest cas, ¿com explicar els repetits experiments negatius? En primer lloc, Rodoslav (97) sosté que l'efecte hipoglucemiant de la insulina és tan més intens com major és la xifra inicial.

Cl. Bernard ja havia assenyalat un efecte hipoglucemiant en l'asfíxia lenta i sostinguda, efecte que ell considerava corn degut a un esgotament de les reserves de glucogen hepàtic.

2.ⁿ La guanidina i la sintalina posseeixen també un efecte hipoglucemiant.

Cl. Bernard estableix una diferència en estudiar els efectes obtinguts amb l'asfíxia sobre la glucogenolisi, atribuint a l'asfíxia lenta i progressiva un efecte hipoglucemiant, degut , segons ell, a un esgotament de les reserves del glucogen hepàtic.

L'estímul asfíctic produeix una excitació dels centres nerviosos que descendint per via vagal produeix moltes de vegades un efecte hipoglucemiant fora de dubte.

L'asfíxia determina, per excitació dels centres, un efecte hipoglucemiant, probablement degut a un increment de la funció endocrina del pàncreas, portat a aquesta glàndula per mitjà dels nervis vagus.