embriologia

Morgan (1866-1945), un biòleg nord-americà que havia visitat el laboratori de De Vries a Holanda, i quedà impressionat pel seu treball, abandonà les seves investigacions en embriologia i en començà unes altres de noves en genètica.

Waddington va aconseguir amb la seva obra integrar la genètica i el desenvolupament, superant les limitacions teòriques que mostrava aquella en l’explicació de l’embriologia.

En l’embriologia experimental s’havia atorgat una importància excessiva als inductors, i aquests eren massa i molt variats com per assignar-los un paper causal exclusiu en l’organització del desenvolupament.

Quan en 1929 va conèixer els treballs de genètica de Bateson, Waddington va decidir canviar la seva línia d’investigació, dedicant-se des de llavors a l’embriologia.

Durant l’època que transcorre entre 1932 i 1938 Waddington va aprendre les tècniques de cultiu d’òrgans in vitro i els va aplicar a l’estudi de l’embriologia del pollastre i en altres models de mamífers (Waddington, 1937).

Waddington és recordat com un biòleg dedicat a l’embriologia, la paleontologia, la genètica i la filosofia, camps diferents en els quals va destacar en diferent mesura.

Curiosament, la figura de Waddington contrasta amb la figura de Morgan, en el sentit que aquest últim fou un gran promotor de la genètica a principis del segle XX, però venint del desenvolupament, és a dir, venint del camp de l’embriologia.

Però Waddington, des del desenvolupament (concretament des de l’embriologia), aporta el complement necessari que li fa falta a la genètica per entendre el funcionament dels gens i trobar respostes a les preguntes que la genètica sola no sap respondre.