epiteli intestinal

Aquesta observació fa deduir, si es confirma, que la placenta segrega una triptasa específica per a les molècules d'estructura placentaria coagulades o no, que aquest ferment circula per la sang i que tan sols sería realment eficaç en mitjà alcalí; així, si fos capaç d'atravessar l'epiteli intestinal desintegraría del quim les cèl·lules d'estructura placentaria o la sintetisaría si s'acumulés en el cos de les cèl·lules d'epiteli, i d'aquesta manera la placenta, independentment de l'organisme mare, absorbiría els aliments que necessitaría per al seu creixement insòlid.

Així mateix, l'epiteli intestinal de cefalocordats ha estat objecte d'estudis, tant de caràcter histoquímic com ultrastructural, degut a que posseeix una població de cèl·lules endocrines de característiques similars a les que mostren les cèl·lules productores d'hormones polipeptídiques dels vertebrats (2, 13).

La ubicació de les cèl·lules que acabem de descriure a nivell de les regions més profundes de l'epiteli o criptes constitueix una dada característica en les espècies de copèpodes estudiades, degut principalment a l'especial configuració de l'epiteli intestinal en copèpodes paràsits (8).

En aquest mateix sentit, l'associació de cèl·lules de naturalesa endocrina que es troba en els «nius» de regeneració de l'epiteli intestinal d'insectes ha estat interpretada, des del punt de vista funcional, com a reguladora dels processos de renovació cel·lular que tenen lloc a aquestes regions epitelials (3).

La dificultat en la localització d'imatges d'exocitosi a nivell de membranes de la cèl·lula ha estat assenyalada anteriorment per diferents autors (4), especialment en cèl·lules endocrines de l'epiteli intestinal d'insectes, en què els mecanismes de secreció es dónen de forma quantificada, com a resposta a determinats estímuls que provoquen l'expulsió de substàncies proteiques intracel·lulars.

Tanmateix, l'estreta connexió topogràfica de la zona basal amb altres cèl·lules de l'epiteli intestinal i fibres musculars mesentèriques, suggereixen diferents nivells d'interacció del material contingut en els grans de secrecció, ja sigui regulant les funcions de la resta d'elements cel·lulars que integren l'aparell digestiu (peristaltisme i secrecions enzimàtiques) o bé intervenint en processos de diferenciació de les cèl·lules intestinals que es localitzen en els nius de regeneració de l'epiteli.