esfera copernicana

Safont va col·laborar amb el maquinista Francesc Arau, i aquest va construir una esfera copernicana, pensada per Safont, dotada de mecanismes per a moure els astres per òrbites el·líptiques.

En aquesta època es donaven també classes d’astronomia al Col·legi Benedictí de Sant Pau del Camp, com ho prova l’encàrrec que el seu abat Joan de Safont fa al constructor d’instruments científics Francesc Arau d’una esfera copernicana, que comprenia les òrbites d’alguns cometes, per a ús didàctic.

El seu interès per l’astronomia el va dur no només a construir rellotges de sol, sinó també a dissenyar una esfera copernicana que va tenir un gran ressò a la ciutat.

En particular, en el seu Almanaque religioso, civil, histórico, geográfico, físico y agrícola per a l’any 1845, publicat el 1844, explicava què era i com funcionava el parallamps i feia una descripció dels descobriments en el camp de l’electricitat des de Von Guericke a Franklin; també s’ocupava al Almanaque del vapor i feia esment de Blasco de Garay i de com va fer aplicació del vapor a la navegació l’any 1543 per moure un vaixell a la rada de Barcelona (Pozo, 1990: 30).

D’altra banda, el seu interès per l’astronomia l’havia dut a construir rellotges de sol, com algun que encara es conserva a Noguer de Segueró i que data del 1832 (Pozo, 1990: 72), però, i sobretot, Safont va gaudir de molt de renom arrel de fer construir i pagar les despeses d’una esfera copernicana, tota ella articulada i dotada de mecanismes de rodes sens fi de tal manera que mitjançant una manovella s’aconseguia fer moure els astres del sistema solar en les seves òrbites, incloent-hi satèl·lits i cometes.

Aquest personatge singular, arran de la construcció d’aquesta esfera va publicar, l’any 1835, un petit opuscle: Nueva esfera copernicana con las órbitas elípticas.

El seu interès per l’astronomia el va dur no només a construir rellotges de sol, sinó també a dissenyar una esfera copernicana que va tenir un gran ressò a la ciutat.

Després d’alguns mesos Arau va assegurar-li que ja havia aconseguit idear i traçar un pla per poder realitzar l’esfera copernicana i els mecanismes corresponents.

Josep Estalella que va poder veure l’esfera copernicana de Safont a començaments del segle XX, la descrivia així (Estalella, 1911: 182): [...] dividida en dos hemisferios, de tela metálica sobre armazón de madera, y de 1,70 m.