espectre diferencial

El citocrom P-450 és tradicionalment mesurat per l'espectre diferencial observat quan està en forma reduïda, generalment amb ditionita, i combinat amb monòxid de carboni.

Si es col·locaven els microsomes dels animals no tractats a la cubeta de referència, l'espectre diferencial obtingut amb ambdós preparats era molt semblant a l'espectre absolut pel citocrom P-450 obtingut per d'altres mètodes.

Quan hom representava la diferència dels espectres absoluts observats amb fàrmacs i sense, hom obtenia una corba gairebé idèntica a l'espectre diferencial observat experimentalment quan s'empraven hexobarbital o anilina.

Un compost capaç de fixar-se amb la mateixa afinitat al punt de fixació I que al punt de fixació II no presentaria essencialment cap espectre diferencial de fixació.

2) L'etil-isocianur es combina amb el citocrom P-450 en microsomes mantinguts en condicions aeròbies per a produir un espectre diferencial amb un pic de 434 nm.

La intensitat d'aquests canvis en l'espectre diferencial de l'anilina era paral·lela al grau de formació del citocrorn P-420 parcialment format a partir del citocrom P-450.

Després hem afegit pentobarbital (que dóna un espectre de fixació de tipus I) (vegeu figura 2), a concentracions creixents a la cubeta de la mostra, i hem registrat l'espectre diferencial en cada cas.

Hem registrat l'espectre diferencial després d'afegir 1, 2, 3, 4, 5, 10, 12, 15 i 20 µl d'una solució 0,3M de pentobarbital amb xeringues Hamilton de cromatografia de gasos.

A més, a causa del fet que les solucions de barbitúrics presenten hidròlisi —concretament una solució 0,3 M de pentobarbital té un pH = 9,9—, hem observat la influència de les variacions del pH sobre l'espectre diferencial, mitjançant el seu registre després de l'addició de 1, 2, 3, 4, 5, 10, 12, 15 i 20 µl d'una solució de NaOH de pH=9,9.