espuma

Una visita a qualsevol supermercat ens permetrà constatar que s’hi pot trobar un ventall cada vegada més ampli de productes en forma d’espuma, que van des de les clàssiques espumes d’afaitar fins al pa o els taps de suro, passant per diverses postres en forma de mousse o la característica espuma de les cerveses.

A part dels seus usos més coneguts en la indústria alimentària, les propietats fisicoquímiques de les espumes fan que les seves aplicacions siguin nombroses en camps tan variats com ara en la detergència, l’extinció d’incendis, les espumes polimèriques usades com a aïllants tant tèrmics com acústics o com a materials capaços d’amortir cops.

En molts casos la presència de l’espuma és una pura qüestió de màrqueting per a la satisfacció del client, per exemple en moltes de les preparacions alimentàries sorgides de les cuines dels restaurants d’alta gastronomia, però la capacitat de les espumes per adherir-se a les superfícies les fa molt útils per actuar com a sabons o extintors d’incendis.

La primera pregunta que sorgeix en intentar comprendre, des d’un punt de vista científic, les propietats de formació i estabilitat de les espumes, és, però, què és realment una espuma.

Una inspecció visual de qualsevol espuma ens permet deduir que es tracta d’un sistema format per dues fases, una de condensada (que pot ser líquida o sòlida) i una de gasosa que es troba dispersada (en forma de bombolles) en la primera.

Així doncs les espumes, ja siguin sòlides com el suro o el pa, o líquides, com l’espuma de la cervesa, estan formades per cel·les que contenen el gas dispers, separades entre elles per una estructura formada per una sèrie de canals interconnectats que contenen la fase condensada.

A aquesta part de l’espuma que està tota unida se l’anomena fase contínua i pot ser un sòlid, un líquid, una mescla de líquids o una solució homogènia.

L’estabilitat a llarg termini de l’espuma depèn en gran manera de les propietats i, per tant, de la composició de la fase condensada.

Pel que es refereix a les propietats globals de l’espuma, el fet de contenir un gas encapsulat en les cel·les els confereix una densitat relativament baixa, que les fa molt útils per ser usades en tècniques de separació.