fase condensada

Així doncs les espumes, ja siguin sòlides com el suro o el pa, o líquides, com l’espuma de la cervesa, estan formades per cel·les que contenen el gas dispers, separades entre elles per una estructura formada per una sèrie de canals interconnectats que contenen la fase condensada.

L’estabilitat a llarg termini de l’espuma depèn en gran manera de les propietats i, per tant, de la composició de la fase condensada.

Si es mira l’estabilitat podem dir que les espumes són inestables ja que la fase condensada (líquida o sòlida) està completament en contacte amb un gas, per tant, en una interfase, que és la zona més inestable de qualsevol dissolució.

En l’obtenció d’espumes per dispersió petits volums del gas s’introdueixen de forma externa en la fase condensada, per exemple per bombolleig.

En l’altre mecanisme de formació, la condensació, la fase gas s’introdueix inicialment en la fase condensada dissolta a nivell molecular i posteriorment es «condensa» en aquesta en forma de bombolles, per mitjà d’algun mecanisme de tipus calor o reducció de pressió.

Això s’aconsegueix controlant tant la composició de la fase condensada com la grandària de les bombolles.