fase inversa

Aquestes fases estacionàries, a més de la seva àmplia aplicabilitat, presenten l’avantatge de ser altament compatibles per aplicacions bioanalítiques, ja que s’utilitzen amb fases mòbils de caràcter aquós —fase inversa— amb baixes concentracions de modificadors orgànics.

Mentre que en condicions de fase inversa s’afavoreix el reconeixement enantioselectiu per inclusió de l’anàlit a l’interior del macrocicle, en utilitzar dissolvents lipòfils com a fase mòbil s’afavoreixen les interaccions polars amb l’exterior de la cavitat, estigui la ciclodextrina derivatitzada —interaccions amb carbamats— o no —interaccions amb els grups hidroxil.

Aquestes FEQ operen preferentment en condicions de fase inversa en presència d’additius àcids que assegurin la protonació del grup funcional amino de l’anàlit.

En condicions de fase inversa, s’ha descrit la importància del fenomen d’inclusió en la butxaca lipòfila.

S’utilitzen en condicions de fase normal i són escasses les ocasions en què s’aconsegueixen separacions en fase inversa, amb tampons aquosos com a components de la fase mòbil.

Aquestes FEQ s’acostumen a utilitzar en condicions de fase inversa o bé polar orgànica.

En l’actualitat, a més dels dos modes d’elució clàssics, fase inversa i fase normal, es parla també d’altres modes d’elució alternatius, com el polar orgànic, en què la fase mòbil està constituïda per dissolvents com l’acetonitril o diversos alcohols o barreges d’aquests però sense aigua, condicions adequades quan es vol fer una separació preparativa, i el polar iònic, en què s’utilitza un alcohol amb un àcid, una base o una sal volàtils i també sense aigua.