A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
fase matriusintagma nominal femení |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 Però a diferència d’altres casos de transformacions de fases més comunes, com ara la fusió i l’evaporació, aquesta no es desenvolupa a una temperatura d’equilibri fixa, sinó a un interval finit de temperatures durant el qual hi ha una coexistència de les dues fases: l’austenita (o fase matriu) i la martensita. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 Una de les propietats cristal·logràfiques més importants de la transformació, pel que fa als efectes que es veuran a la secció següent, és que la fase estable a temperatures altes (austenita o fase matriu) té més simetria que la fase estable a temperatures baixes (martensita). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 Aquesta diferència de simetria entre les fases cristal·logràfiques implica que diverses orientacions, o variants, de la martensita siguin compatibles amb una de sola de la fase matriu. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 A més a més, la transformació és totalment reversible, en el sentit que la martensita, a més de tornar a la fase matriu, ho fa a la seva orientació original. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 Imaginem, per simplificar, que tenim un aliatge monocristal·lí en la seva fase matriu (T > Af) amb una forma macroscòpica determinada (figura 4a). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 La deformació anterior, obtinguda després de l’esforç extern, desapareixerà completament, ja que cada una de les variants de martensita es retransforma en l’única orientació de la fase matriu original, i es recupera així la forma original del material. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 En aplicar un esforç extern a un aliatge que estigui totalment en la seva fase matriu, primer començarà a deformar-se elàsticament, fins a arribar a un valor de l’esforç a partir del qual s’inicia la transformació (l’esforç crític, sp?m), com mostra la figura 5a. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 S’ha vist en l’apartat 2.1 que un aliatge amb memòria de forma pot recuperar la forma macroscòpica que tenia la fase matriu amb un simple escalfament. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons