fibra

Es van provar dues sondes de fibra òptica per a l'anàlisi en reflectància difusa: sonda IN 268-2 (model Solvias Reflector) de contacte, amb un diàmetre de mesura de 3 mm, i capçal d'il·luminació Q410/A (model Nema 4) sense contacte amb la mostra, a una distància aproximada de 17 cm (la distància òptima segons el fabricant), amb un diàmetre de mesura aproximat de 10 mm (figura 1).

Les institucions i organismes nacionals i internacionals que marquen les estratègies de promoció de la salut com a mitjà per prevenir trastorns i patologies prevalents, inclouen com a objectiu nutricional consumir almenys «cinc racions al dia» entre fruites i hortalisses, juntament amb recomanacions específiques per a alguns nutrients que cal controlar en la dieta, com ara els àcids grassos saturats i essencials, la fibra, el sodi, etc., cosa que dóna mostra de la rellevància de les fruites i les hortalisses en la promoció de la salut global.

S'estableixen limitacions pel que fa a energia (< 750 kcal per un plat complet o < 400 kcal si forma part d'un menú), greix total (< 30 % de l'energia), greixos saturats i transformats (< 4,5 g per ració), sucres afegits (< 10 % de l'energia), fibra (> 3 g per ració) i sodi (< 200 mg / 100 g), entre altres.

Juntament amb els llegums i els derivats integrals dels cereals, representen una de les principals fonts de fibra alimentària.

La fibra alimentària agrupa els polisacàrids no amilacis o PNA (principalment cel·lulosa, hemicel·lulosa, gomes, pectines i mucílags), lignina, oligosacàrids i midons resistents.

La fibra alimentària, a més d'afavorir la sacietat i alentir el buidatge gàstric, afavoreix el trànsit intestinal, facilita l'absorció d'ions divalents com el calci i el magnesi, millora la tolerància a la glucosa, redueix l'absorció de colesterol i regula els seus nivells plasmàtics, i a més té efecte prebiòtic, ja que afavoreix el creixement de bacteris fermentatius al còlon, que dificulten l'assentament d'altres patògens, alhora que la seva fermentació acidifica el medi i redueix la producció de substàncies irritants i/o tòxiques.

Prendre «cinc racions al dia entre fruites i hortalisses fresques» ajuda a cobrir les nostres necessitats nutricionals diàries de vitamines, minerals i fibra, a més de satisfer els nostres sentits amb una gran varietat de colors, sabors, aromes i textures.

Ara que vivim una època en què els aliments funcionals ens envolten, honorem els humils espinacs que, amb els seus antioxidants i la seva fibra, continuen essent una bona opció de la dieta.

Per tal de respondre aquestes preguntes, en la taula 6 s’ha analitzat l’evolució d’algunes variables rellevants com ara la velocitat d’accés domiciliari, la capacitat de commutació dels encaminadors, la capacitat de transmissió de la fibra òptica, la capacitat de transmissió de dades de les xarxes mòbils i la capacitat dels enllaços de la xarxa Internet troncal per veure a quina velocitat evolucionen, i deduir, tenint en compte a més a més els estudis actuals, quina serà l’evolució i els colls d’ampolla futurs.

De les tendències de la taula 6 és clar que la dominant és que la capacitat de transmissió d’una sola fibra òptica s’està accelerant i que ara es duplica cada sis mesos, a part del fet que un cable pot tenir moltes fibres òptiques.

En la taula 7 queda clar que la tendència tecnològica dominant és la millora de la capacitat de transmissió d’una sola fibra òptica, que s’està accelerant i que ara es duplica cada sis mesos, i això a part del fet que un cable pot tenir moltes fibres òptiques.

Per capacitat, la primera sembla més adequada, però la gran inversió necessària, el temps que cal per desplegar-la i la gran acceptació de la mobilitat per part del mercat fan pensar en un futur híbrid on moltes xarxes seran WLAN prop de l’usuari amb una connexió de les cèl·lules WLAN a fibra òptica (inicialment a XDSL o cable).

Quan la xarxa d’accés arribi a ser majoritàriament òptica, la capacitat de transmissió de la fibra farà possible un escenari on serà més econòmic anar a buscar les dades quan es necessitin, inclosos els continguts «pesants» com les pel·lícules.

Paral·lelament a tots aquests actes, l’EUPM va organitzar unes activitats complementàries (taller de fibra òptica, taller d’acústica, taller de robòtica i taller de cèl·lula flexible) desenvolupades per professors i alumnes de l’Escola i adreçades tant als alumnes participants, com als visitants.

Quant als elements que la formen, la divisió clàssica en sistemes de transmissió (les línies de la figura 1: radioenllaços, fibres òptiques, etc.), commutació (els cercles de la figura 1: centraletes, encaminadors [routers], etc.), accés i elements terminals segueix sent vigent.

Es per assegurar aquest jòc que, després de la descàrrega funcional, del moment de forta desintegració catabòlica, la fibra cardíaca se fa inexcitable mostrant la fase refractaria.

Sembla, doncs, haver-hi una relació entre l'activitat anabòlica i l'excitabilitat de la fibra muscular del cor.

De tot això n'hem deduit que els tòxics quc ocasionen l'inversió cardíaca, l'eletrocardiograma de l'extrasístoli ventricular, transmès o no a la aurícula, actúen especialment damunt els canvis d'integració nutritiva de la fibra cardíaca.

Si l'electrocardiografía ens permetés Ia classificació de les accions anabolitzadores i catabolitzadores que afectin a la fibra cardíaca, no hi ha que dir I'importancia fisiològica i terapèutica que això tindría.

El fet aquí observat és una comprovació d'aquesta hipòtesi: estant adormides totes les demés activitats cardíaques, és natural que ho estigui també la conductibilitat pel teixit primitiu i per la mateixa fibra muscular.

Devegades, tot i sospitant una miocarditis sifilítica, l'exploració no ens proporciona cap donada concloent, de manera que si hi ha un mètode que pugui fer-nos conèixer l'estat de la fibra i de l'equilibri cardíac, serà un procediment d'exploració de valúa que haurà d'aplicar-se a tot sifilític que, per estar profundament intoxicat o per presentar fenomens generals d'astenia, desnutrició o anemia, o per ser recidivant crònic, o presentar lesions tòrpides, hi hagi motiu per a suposar que la toxina sifilítica o el paràsit s'hagin localisat al cor.

De lo qual deduim que la sífilis, pel sol fet de l'infecció, si la toxina o el paràsit no han atacat directament la fibra o l'inervació cardíaques, no produeix canvis de l'equilibri elèctric, no sent, doncs, per ella sola causa d'al·lodinamia com suposa Kraus (1), basant-se en els valors resultat de les observacions de Linetzki.

En una de les nostres observacions es tractava d'un cas de fagedenisme serpiginós tòrpid dels genitals de dos anys de duració, havent-hi trobat una depressió total i complerta de la gràfica, indicadora de profundes alteracions de l'energía i fins de l'integritat del miocardi; en les quals la fibra es defensa malament i no compleix son treball; sols, després de moure's el malalt, se presentava considerable taquicardia.

La retracció dels teixits és també molt variable, segons que la linia de secció de la ferida sigui paral·lela o perpendicular a les fibres dels muscles seccionats; influint, a més, sobre aital separació el grau de la rigidesa cadavèrica.