A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
filosofia positivasintagma nominal femení |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 4 Després d’un pròleg on es presentava a grans trets la seva filosofia positiva, Comte desenvolupava el seu curs basat en quatre parts fonamentals: un primer bloc de temes dedicats als moviments dels astres; un segon bloc centrat en la llum, les observacions astronòmiques i els instruments associats; un tercer bloc dedicat a la geometria celeste (distàncies entre astres, descripció de llurs superfícies, forma de la Terra, moviments de rotació i translació, etc.), i una última part dedicada a la mecànica celeste (gravitació, lleis de Newton). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 4 Presentà el curs com un model de divulgació intel·ligent —sage vulgarisation— en el marc del seu programa de divulgació de la filosofia positiva. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 4 La seva filosofia positiva havia de comptar necessàriament amb una ciència popular, suposadament més democràtica, de tradició empírica, per oposició a la ciència oficial, aristocràtica i matematitzada, però sense abolir la necessària distància entre l’expert i el profà (Bensaude-Vincent, 1991). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 4 Flammarion pretenia desenvolupar una ‘Religion par la science’, una filosofia positiva amb significatius elements de teologia natural que permetés refutar el materialisme contemporani des de l’equidistància entre l’ateisme i el fanatisme religiós (Flammarion, 1865: ii). |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons