fucsina

La materia col·loide es tenyeix intensament pels colorants àcids (eosina, picrocarmí, orange), essent son reactiu específic la fucsina àcida (Biondi, Van Gieson), que la tenyeix en una bonica coloració roig-granat intensíssima; la safranina també la tenyeix.

En ell neden cèl·lules descamades, amb restes nuclears o ja sens ells, abundants leucocits polinuclears i uns elements especials, arrodonits, amb un nucli molt ric en cromatina i molt tenyible, i amb un protoplasma que pren amb més intensitat que el restant les coloracions àcides, la fucsina especialment.

Amb aquesta coloració obtenim la tinció específica de totes les formes degeneratives: la cornia en groc del pícric, la col·loide en granat intens de la fucsina; la hialina en vermell fosc i l'amiloide en groc.

Poca cosa ens importaria aquesta propietat de la gliceriua si respectés tan sols els colorants de fons, tals com l'eosina, la fucsina i el picre-carmí d'indi, puix la coloració nuclear per les anilines pot ésser reemplaçada per l'hematoxilina o el carmí, contra els quals no pot res la glicerina.

Ja és sabut que el senyor A. Gallego, tot metacromitzant pel formol acètic formacions tenyides per la fucsina bàsica de Ziehl, un poc modificada, i combinant degudament la seva tinció amb la d'una mescla de fucsina pícrica de van Giesson i de l'indi-carmí de Cajal, ha anat elucubrant un mètode histològic de tinció metapolicròmica electiva, que aventatja sens dubte el tricròmic d'aquests autors.

En aquesia fucsina, hi fa entrar l'àcid fènic al 20 % (això és, fucsina bàsica 1 gr., àcid fènic 2 gr., alcohol absolut 10 gr.; aigua destil·lada 100 c. c.); i per a la tinció de què ens ocupem, dilueix 1 c. c. d'aquesta fucsina en 20 c. c. d'aigua destil·lada.

I, encara que no volem generalitzar per insuficiència d'assaigs, creiem, no obstant, que altres fixadors deuran servir igualment i ens inclinem a admetre que en la tinció pel mètode de Gallego té poca o cap influència el fixador: el resultat excel·lent de la tinció fóra degut gairebé exclusivament a la modificació química que experimenta la fucsina, fixada en els talls, per l'acció del formol, com opina el mateix Gallego.

Però la prova decisiva do la influència petita o nul·la del fixador, ens la dóna el fet que en traçar una ratlla sobre paper, primer amb la dita fucsina i després amb formol acètic, observem un viratge a morat magenta.