galenisme

Les principals característiques del moviment en la medicina i la cirurgia, entre altres, foren la seva oposició crítica i reformista al galenisme i les seves formulacions teòriques, la implicació en els nous mètodes de la revolució científica, l’experimentació i l’observació, el rebuig del principi d’autoritat en la ciència, la proposta de nous sistemes mèdics, la reivindicació nacionalista de determinats autors de la tradició mèdica, l’ús dels medicaments químics i de la nova matèria mèdica americana i la construcció de noves institucions científiques i docents deslligades de la Universitat.

López Piñero, considera D’Alòs com un exemple de galenisme moderat i no com un autèntic novator o modern.

És ben estranya, aquesta afirmació, ja que la posició de Juanini respecte del rebuig del galenisme era evident en les seves formulacions obertament iatroquímiques, incompatibles amb la tradició galenista que oficialment defensava D’Alòs.

La doctrina de les «sis coses no naturals» generada pel galenisme explica perquè es va fer indispensable la necessitat d’administrar millor el que avui anomenaríem la salut pública.

Per què els metges, formats en el galenisme, romangueren indiferents envers aquest ofici? Crec que si realment hagués existit un interés ferm en controlar aquest ofici s’hagués fet tot el possible per assolir-lo.