genoma

Això és perquè a les cèl·lules actuals la integració funcional de proteïnes i àcids nucleics és indestriable: l’estructura de les proteïnes depèn de la informació emmagatzemada al genoma, mentre que tots els fenòmens moleculars lligats a la transferència de la informació genètica depenen de proteïnes que actuen com a enzims o com a reguladors.

Els espectaculars avenços de la biologia molecular en els darrers anys han fet assequibles els genomes de molts organismes i, per tant, les estructures primàries de les seves proteïnes, recopilades en bases de dades informàtiques.

Per tal de sortir-se d'aquestes difictiltats — per bé que només són dificultats per a ells mateixos — ens parlen de mutacions múltiples successives, mutacions reversibles, interferències negatives entre genes, transmissió incompleta del genoma, etc., i modifiquen tan hipotèticament llur primitiu concepte, que, amb tota la raó, DEAN i HINSCHELWOOD (1957) pogueren escriure no fa gaire : «Alguns aspectes de la controvèrsia mutació-adaptació ofereixen una interessant analogia amb la història de la teoria química del "flogiste".

Molts experiments fets amb bactèries sensibles o resistents als bacteriostàtics o als bacteriòfags tendeixen a confirmar aquella pensada de HAYES, però WOLLMAN i JACOB (1959) fan notar, molt encertadament, que «de vegades una espècie bacteriana donadora es comporta com a receptora, malgrat conservar el seu genoma mascle» .

Per tant, la constitució química dels virus a ADN essent fonamentalment idèntica a la constitució química dels genes (DARLINGTON digué que un virus és un gene descolgat del seu cromosoma), i havent vist en les fotografies d'aquesta Memòria que el genoma bacterià és constituït per granulacions de 25 - 30 mµ, és a dir, igual que alguns virus, és enraonat de pensar que l'origen d'aquests darrers pot consistir en una accidental detenció en el desenvolupament de les bactèries.

Per aquest pont d'unió passaria el cromosoma de la bactèria donadora cap endins de la bactèria receptora, en la qual es faria la combinació dels genomes respectius.

La conjugació dels genomes patern i matern fora dels cossos microbians aclareix els problemes que tenen capficats els genetistes referents a les anomalies tan sovint observades en els mapes genètics dels recombinats i també a l'existència de recombinats amb caràcters corresponents a més de dos pares.