genotip

El seu estudi s'inicia amb l'observació d'OWEN, el 1945, el qual, investigant els grups sanguinis en el bestiar boví, comprovà, en una parella de bessons que havien tingut diferent pare, que en cada un d'ells es trobaven en la sang eritròcits corresponents al propi genotip i eritròcits que corresponien al genotip del bessó; és a dir: presentaven eritròcits d'isogrup diferent, sense desencadenar cap fenomen immunològic de reacció en contra d'ells mateixos.

La primera, que podríem titular d'adaptació selectiva, és la produïda per la repetida selecció natural dels genotips d'una població que mostren una millor adequació biològica respecte al medi ambient en què els toca viure.

Aquests factors són: Les mutacions, que en produir canvis en l'estructura genètica de la població, n'augmenten la variabilitat: la selecció natural, que de manera oportunista afavoreix la perpetuació dels genotips més convenients i, com a contrapartida, l'eliminació dels menys aptes.

La selecció es produeix en qualsevol medi on els portadors de diferents genotips transmeten llurs gens a la descendència amb diferent intensitat.

Amb el terme epi genotip Waddinton volgué expressar la idea de les interaccions entre els gens, els seus productes i l’entorn, que fa possible que a partir d’un genotip es manifesti un determinat fenotip.

Davant de la separació radical entre genotip i fenotip, Waddington va proposar el terme epigenotip, referit al procés de desenvolupament, i el terme epigenètica com la ciència encarregada del seu estudi.

Sembla que els canvis en el genotip només tenen efectes en l’evolució si comporten alteracions en el fenotip; i els tipus de canvi possible en l’adult o en qualsevol animal estan limitats a les possibles alteracions en el sistema epigenètic.