genotipus

És fàcil demostrar que sota una mateixa apariència fenotípica, hi ha dues constitucions genotípiques diferents : vint-i-set d'aquests seixanta-quatre tipus de la F₂ tenen la mateixa apariència fenotípica de l'ascendent de caràcters dominants ABC, però solament un és idèntic a l'ascendent en el referent al genotipus, perquè solament un té la fórmula homocigota dels tres caràcters AA.BB.CC.

D'aquest augment del nombre dels genotipus i dels fenotipus per hibridació, se'n desprenen conseqüències força interessants.

Però si hi ha deu caràcters diferents en les dues races creuades, solament reapareixerà el genotipus del pare una sola vegada sobre 1.048,576.

El fet tan meravellós i notable de què entre molts milions d'éssers humans no hi hagin dos individus que siguin completament idèntics en quant a fenotipus i genotipus, s'explica fàcilment pel nombre infinit de les combinacions possibles de les unitats mendelianes dels gàmets.

Se sap, des de fa molt de temps, per les recerques de De Vries, que són les variacions brusques del patrimoni hereditari, les anomenades mutacions, el punt de sortida de nous genotipus.