glicerol

Tanaka havia aconseguit el que hom anomena avui desorció suau per làser (SLD, soft laser desorption) a còpia de fer incidir llum làser de baixa energia (làser de N₂) sobre una mostra de proteïna impregnada en una matriu de glicerol i partícules col·loïdals.

Per la seva banda, la matriu de glicerol i partícules col·loïdals, originalment emprada per Tanaka, no ha tingut pràcticament acceptació, tot i que hom continua descrivint matrius fisicoquímiques amb aplicacions interessants.

Un exemple d’aplicació de dendrímers en el camp de la medicina és el que ha estat publicat recentment, en què un dendrímer de quarta generació format per àcid succínic i glicerol és capaç d’encapsular compostos hidrofòbics com el 2,6-difenil-4-(2,4,6-trifenilpiridini) fenolat i la 10-hidroxicamptotecina (10HCPT), una droga anticancerígena molt poc soluble en aigua.

D’aquesta manera, s’evita l’últim pas obligatori de rentat i de neteja del biodièsel en el procés convencional de síntesi [necessari per netejar el biodièsel i per eliminar les traces de glicerol fins a menys d’un 0,02 % (EN 14214)].

A més de l’inconvenient de l’alt cost de les lipases per a la seva aplicació a la producció de biodièsel, la vertadera limitació del mètode enzimàtic en comparació amb els catalitzadors bàsics convencionals s’associa a l’obtenció específica dels 2-èsters d’àcids grassos del glicerol.

La recerca de meitats lipídiques que poguessin suggerir la manera com aquests àcids grassos es donen en l'apoproteïna, en termes lipídics coneguts, no ha donat resultat: l'apoproteïna només conté el glicerol, que s'espera del seu contingut en P (0, 01 a 0,04 %).

L'estudi fou dut a terme tenint en compte els nostres resultats anteriors que demostren que, en contra d'allò generalment admès fins ara, el teixit adipós té plena capacitat per a metabolitzar el glicerol i que cal tenir-ho en compte en calcular les velocitats veritables de lipòlisi i d'esterificació del teixit.

Les dades foren calculades en funció de la dilució isotòpica del material radioactiu amb glicerol no radiactiu que passa al medi durant els diferents temps d'incubació (0, 30, 60, 90, 120 i 180 minuts), de la forma ja anteriorment descrita.

L'esterificació del glicerol, és a dir, la síntesi de greixos, triglicèrids, a partir de glicerol, resta també augmentada en els animals tiroïdectomitzats i no tractats amb L-tiroxina respecte als controls, i la diferència respccte a aquests últims és més petita en els teixits dels tiroïdectomitzats tractats amb 0,1 µg (fig. 9).

La solubilització dels microsomes hepàtics de conill amb una barreja de glicerol, ditiotretiol i desoxicolat sòdic en una solució tampó de citrat potàssic va produir un extracte que va ésser resolt en una fracció que contenia citocrom P-450, una fracció que contenia una NADPH reductasa i una tercera fracció soluble en dissolvents orgànics i termostable.

El problema ha estat en gran part resolt per l'extracció del citocrom b5 dels microsomes i per l'estabilització del citocrom P-450 en glicerol.