ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

grafit

nom masculí
Terminologicitat: 0




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 26

El grafit està format per anells de benzè, com alguns paviments de cases antigues estan formats de rajoles hexagonals.




Revista de la Societat Catalana de Química (2003)
Freqüència: 26

El mateix Ruben, juntament amb Martin Kamen, va reprendre els treballs relatius al carboni, bombardejant grafit amb deuterons accelerats mitjançant un ciclotró.




Revista de la Societat Catalana de Química (2003)
Freqüència: 26

Utilitzant el detector de Libby, fou detectat 14C d’origen artificial en el grafit; així es confirmà l’existència d’aquest isòtop, la predicció teòrica del qual havia estat feta cinc anys abans.




Revista de la Societat Catalana de Química (2005)
Freqüència: 26

Unes altres fases químiques comunes són el grafit i compostos binaris de ferro, com ara Fe3P, Fe3C i FeS.




Revista de la Societat Catalana de Química (2005)
Freqüència: 26

En aquests mateixos meteorits rocosos primitius també s’ha trobat fases químiques -com grafit, diamant, ful·lerens, SiC- amb una composició isotòpica que indiquen que provenen directament d’unes altres estrelles.




Revista de Tecnologia (2006)
Freqüència: 2

El sistema consisteix en un substrat de grafit, una nanopartícula d’or de 50 nm de diàmetre i la punta d’AFM.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010)
Freqüència: 4

Proust identifica correctament la presència de grafit (plumbagina) que interpreta, però, com a una «unió» de carbó i ferro.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010)
Freqüència: 4

Proust intenta, també, donar una explicació teòrica a la presència del grafit i, encara que sigui d’una forma poc clara, sembla intuir el paper de la velocitat de refredament de la fosa en la seva aparició:10 Quanto más carbonosa es la fundición, más se multiplican las cavidades en las piezas, porque entonces, siendo mayor la porción de plombagina, la fuerza que atrae unas hacia otras las partes homogéneas de un fluido, que se hallan dispersas en otro, teniendo menos lugar en que obrar, da tiempo a que se hagan más agregaciones, o más considerables.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010)
Freqüència: 4

Proust, però, no es limità a fer una simple «visita» a la foneria, sinó que s’interessà per resoldre un problema «tècnic» que hi observà, el de la formació de clivelles i cavitats en les bales de canó, que interpretà, encertadament, com a acumulacions de grafit.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010)
Freqüència: 4

D’acord amb els coneixements de l’època, relacionà l’aparició del grafit amb la concentració de carbó en l’alt forn i proposà una solució prou simple: emprar menys carbó; una solució que, malauradament, ja s’havia assajat —sense gaire èxit— en els primers anys de funcionament de la foneria.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons