A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
gravetatnom femení |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 8 Determina formalment la coberta i el sostre de la nau de la Sagrada Família mitjançant superfícies reglades i n’obté el centre de gravetat component el pesos parcials de cadascuna de les parts geomètriques en què es divideix (figura 9). |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 8 Els pilars de suport tindran millor rendiment si se situen en aquests centres de gravetat (figura 10). |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 8 És similar a sostenir un barret amb una barra que passi pel centre de gravetat del barret: les possibilitats de bolcar es redueixen. |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 8 Si no, es mourà fins que la direcció del cordill passí pel centre de gravetat. |
Revista de Tecnologia (2006) Freqüència: 8 La manipulació a escala nanomètrica es veu afectada en aquest sentit, per exemple, per la gravetat, que és una de les principals forces a tenir en compte en el moment de manipular objectes macroscòpics. |
Revista de Tecnologia (2006) Freqüència: 8 Aquesta força de la gravetat no té cap rellevància a escala nanomètrica, i, per contra, sí que adquireixen més importància altres forces com poden ser la força de van der Waals i la força electrostàtica. |
Revista de Tecnologia (2009) Freqüència: 8 I és que si bé el foc ha estat un dels elements més rellevants per al progrés de la humanitat en el seu sentit més ampli, paradoxalment també ha estat i és, avui dia, en totes les seves formes no desitjades, el responsable de problemes ambientals, econòmics i socials de major gravetat. |
Revista de Tecnologia (2009) Freqüència: 8 I és precisament en aquest marc on estiu rere estiu es fa palesa la seva gravetat, i es posa en evidència d’una manera desoladora l’enorme poder devastador de l’incendi i la feblesa de l’home per combatre’l. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 41 Concepció alternativa 1: La gravetat augmenta amb l’altura. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 41 Luis: Mmm... perquè la gravetat és més petita a més baixes alçades… |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 41 En aquest cas, l’esquema que l’estudiant fa servir és: «a més altura ? més gravetat». |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 41 Concepció alternativa 2: La gravetat comença a actuar quan els objectes comencen a caure i continua fins que queden aturats a terra En aquesta concepció, la gravetat només actua mentre les coses cauen i no quan estan quietes sobre algun lloc. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 41 Algunes vegades la «gravetat» no sembla una força, sinó una descripció d’un cos que cau. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 41 La primera força que hi ha la fa l’home (jugador de golf), la segona força (quan cau) la farà la gravetat. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 41 Sarah: Quan comença a baixar (quan és al punt més alt)... aleshores és quan tens la gravetat estirant-la avall. (02:15) |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 41 Julie: La pilota (de golf) l’han tirada enlaire i arriba a una certa alçada, i llavors la gravetat vol que vingui avall. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons