greix

Els resultats d’aquest en les mostres de salmó donen resultats intercalats entre el greix subcutani i el greix de l’espina, per tant, per afirmar que hi ha una quantitat més elevada de metalls en un d’aquests dos greixos, hauríem de realitzar més mostres.

Amb tot, podem dir que la retenció de zinc no presenta cap diferenciació entre el greix subcutani i el greix espinal, ja que és present en tots dos casos.

En una etiqueta de producte alimentari, hi ha sobretot dos aspectes interessants: la composició (ingredients), amb indicació dels additius; i la composició nutricional, amb expressió del valor energètic, la proporció d’hidrats de carboni, greixos, proteïnes i altres nutrients.

Per tal d’eliminar el greix d’una superfície o del cos ens calen unes substàncies que facin de pont entre dos líquids que no es dissolen entre ells: l’aigua i els olis.

Així per exemple, el bacallà de l’Àrtic pot presentar concentracions de policlorobifenils (retardant de flama) en el greix fins a sis vegades més elevades que les que presenta el plàncton que consumeix (BorjÅ, 2001).

D EMULSIÓ: dispersió col·loïdal entre dos líquids no miscibles, com el greix i l’aigua en la llet, les maioneses, que són gotes d’oli disperses en aigua, etc.

Què passa quan intentem barrejar l’aigua amb un greix com l’oli?

Els autors proposen un conjunt d’activitats pràctiques atractives i didàctiques que van donant a conèixer l’acció específica dels agents netejadors d’ús més freqüent per treure taques de greix, taques acolorides o taques produïdes per la calç de l’aigua.

Les taques de greix: quan suem o bé estem en contacte amb aliments, podem tacar-nos amb substàncies greixoses d’orígens diferents.

Necessitem, doncs, l’ajuda de tensioactius que facin de pont entre l’aigua i el greix.

Un agent netejador per a cada cosa que ens embruta Les taques de greix i l'acció tensioactiva Per tal d'eliminar el greix d'una superfície o del cos ens calen unes substàncies que facin de pont entre dos líquids que no es dissolen entre ells: l'aigua i els olis.

Consegüentment, les entitats científiques o sanitàries de referència en salut cardiovascular o en nutrició humana i dietètica aconsellen el fet de disminuir el percentatge d'energia que actualment aporta aquest tipus de greix a la dieta habitual.

Per tal de fabricar aquest tipus de productes, s'utilitzen peces de magre i de greix que, una vegada picades, es barregen amb sal, amb sucres, amb sals nitrificants i amb espècies, són embotides en tripes, artificials o naturals, i són sotmeses a un procés de fermentació i de maduració.

Visualment, s’aprecien altres zones, a 5.800-5.675 cm^–1 i a prop dels 8.277 cm^–1, relacionades amb el greix (Cozzolino i Murray, 2002; Conzen, 2006).

El contingut de proteïnes, de greix i de teixit conjuntiu varia segons les peces que es destinen als diferents tipus de preparació, com ara per fregir, per coure, per fer a la graella o a la planxa.

Més del 2 % del greix és fàcilment visible.

La majoria de les peces de carn fresca conté menys d'un 10 % de greix (vegeu, a la taula 5, la carn de porc).

La carn fresca conté entre 40 i 75 mg de colesterol per cada 100 g, un valor quepràcticamentnodepèndelcontingut de greix.

La composició pot ser diferent de la d'un tros de carn i el contingut en greix pot variar entre l'1 i el 35 %; a més, el greix sempre és visible.

La carn precuinada i picada i el greix es refrigeren fins als 40º C, aproximadament.

La Directiva 2001/101/CE de la Unió Europea defineix la carn com la part del múscul, com els teixits adherents, amb un contingut variable de greix.

El greix proporciona el 13,5 % de l'energia total de la carn.

Per la primera reacció els éssers vivents consumim sucres (representats aquí per la glucosa, C₆H₁₂O₆) i greixos, que, per la respiració, s’oxiden donant diòxid de carboni i vapor d’aigua, que expulsem en la respiració.

També som conscients que aquest procés dóna lloc a molts productes força coneguts d’àmplia aplicabilitat, com per exemple els polímers lineals (poliamides, Nylon, Kevlar) o els ramificats (polièsters, glicogen), les poliolefines (polietilè, raió, Dracon) o els poliorganosiloxans (olis, pastes, greixos i elastòmers de silicones).

Tota la pell del cos sembla forrada de quantitat de greix dens, cosa que li dóna un aspecte de notable gruixaria.

Res té d'estrany que dit subjecte, nan de braços i cames, pogués dedicar-se a un ofici que exigeix molta força, puix precisament les criatures acondroplàsiques tenen ja muscles dobles i, al créixer i perdre el greix, aumenta son teixit muscular.

Per això se m'ha ocorregut, abans de fer la punció, explorar la quantitat de greix que hi ha sota la pell, i revisar-la per a veure quin gruix fa (fig. 6.^a).

Karr alimentava el seu animal de prova amb una barreja de clorur sòdic, lactat càlcic, citrat magnèsic, citrat de ferro i una petita quantitat de solució iodo-iodurada, i amb una barreja de segó o caseïna pura, sucre, greix i cendra d'ossos.

En el període principal es donava una mica menys de greix i una mica mes d'arròs que en el preperíode, porquè durant aquest l'excrement no era prou consistent, degut al gran contingut de greix.

Com que, per l'absorció completa de l'alimentació, eren ingressades suficients quantitats de greix i hidrats de carbon en relació amb el pes de l'animal, i com que l'animal no augmentava de pes en el curs de l'alimentació avitaminòsica, ans al contrari disminuïa contínuament; els hidrats de carbon i el greix dels aliments devien haver estat cremats.

Demés, devien haver estat atacats el greix i els hidrats de carbon del primitiu contingut del cos, perquè l'animal havia sofert una considerable pèrdua de pes en aquell període lliure de vitamines en el qual hi havia aproximadament equilibri de nitrogen.

De tot això es dedueix que, o bé el greix i els hidrats de carbon deuen ésser cremats, amb augment del consum d'oxigen, o be la destrucció es fa d'una manera desacostumada, com ja abans fou indicat per a la destrucció de nitrogen.

El primitiu contingut de greix i hidrats de carbon dels teixits és consumit en gran escala.

Aproximadament, tres quartes parts de la pèrdua total de pes s'han d'atribuir a la desaparició de greix, i també d'hidrats de carbon, perquè no hi ha motiu per a acceptar un empobriment extraordinari d'aigua.