grup alimentari

Tot i que molts han pogut ser agrupats directament, alguns productes dietèticament no especificats (com els bolets, els caragols, la confitura, les olives, el llevat o les espècies) han hagut d'ésser inclosos en el grup alimentari que els era més afí (vegeu la taula 2).

Comparació paremiològica-dietètica Pel fet que una piràmide dietètica no indica la importància jeràrquica dels aliments sinó la freqüència recomanada d'ingesta (vegeu la figura 1), hem transformat la representació gràfica en numèrica, és a dir, hem transformat les àrees relatives de cada grup alimentari en freqüència (%) per mitjà del mètode del pes del paper.

Tanmateix, probablement pel fet d’utilitzar-se per defecte en l’elaboració d’una immensa part dels plats, passa de ser un ingredient principal a un coadjuvant, perd protagonisme i en conseqüència s’esmenta amb menor freqüència en els refranys² (tot i que ocupa la gens negligible vintena posició en les freqüències d’aparició dels productes individuals —vegeu la figura 2—, quan és considerat com a grup alimentari és vuit vegades menys freqüent del que indica la dietètica—vegeu la taula 3—).

Però a banda de la imprecisió paremiològica en recollir la dieta real, i de la dietètica en ajustar-se a la variant de gastronomia catalana, s'haurien de tenir en compte els aspectes metodològics següents que podrien haver introduït artefactes en l'anàlisi: la consideració del capítol VII en lloc del llibre sencer, l'error d'indexació, l'agrupament dels productes afins a un grup alimentari determinat, la divisió dels productes compostos o genèrics en components, l'exclusió de les begudes, la quantificació pel pes del paper i la utilització d'una única piràmide dietètica.

L'agrupament dels productes afins a un grup alimentari determinat (vegeu la taula 2) és, en general, indiscutible.