A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
gustnom masculí |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 6 A causa del seu gust suau i de nous, el Kamut® ser utilitzat per a tots els pans i productes de panificació en els quals habitualment s'usa blat o espelta, especialment per les bones propietats del Kamut® en comparació amb el blat integral i per la seva bona fermentació al forn, encara que el Kamut® presenta una vida útil més curta. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 6 També es pot observar que els antics cereals són més rics en continguts de vitamines, de minerals, de proteïnes i de carotenoides i que tenen un nou i encara desconegut gust. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 6 El projecte se centra en els productes pesquers i de panificació, perquè ambdós estan molt freqüentment vinculats amb prejudicis segons els quals els productes saludables no tenen un gust agradable. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 6 Les aigües potables preparades corresponen a un tipus d'aigua que és molt utilitzat en països on les anteriors no tenen tradició i obeeixen a un nou tipus de concepte d'origen anglosaxó, segons el qual s'aprecial'aiguaexemptadetottipus de sals, o amb sals a mida del gust del consumidor; es tracta d'una puresa més d'origen industrial que natural. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 6 En un treball de Bou et al. (2001) s’estableix una correlació entre el nivell d'oxidació (determinat a partir de l'anàlisi de substàncies reactives a l'àcid tiobarbitúric, TBARS) i l'aparició d'aroma i gust (flavour) ranci a la cuixa de pollastre cuita. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 6 Així doncs, una alternativa plausible al consum d’espècies animals en peça —no viable per a vuit o deu milers de milions de consumidors amb poder adquisitiu per fer-ho— fóra la generalització del consum de «cuina d’alta qualitat», plats d’autor, elaborada des de barreges de productes bàsics naturals (grans, llegums)iteixits animals obtinguts de cultius cel·lulars amb nutrients sintètics: proteïna, textura, aroma i gust de l’animal que no serà possible criar amb gra per a la població a venir. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 19 És per això que, amb l’educació correcta de l’oïda, es poden diferenciar i reconèixer les diferents notes musicals, amb l’entrenament del tacte, s’aconsegueix llegir l’alfabet Braille, i amb una bona exercitació dels sentits del gust i de l’olfacte es pot arribar a apreciar i diferenciar les característiques aromàtiques de molts productes. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 19 En el camp de l’alimentació, l’aroma és una de les propietats sensorials decisives per a la selecció i acceptació de molts productes, sempre tenint en compte que el sentit de l’olfacte està molt lligat al sentit del gust. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 19 És per això que moltes vegades resulta difícil distingir quin d’aquests dos sentits és el que rep l’estímul, ja que, quan s’ingereix un sòlid o un líquid, la interacció de les sensacions que percebem pels receptors de l’aroma i pels receptors del gust produeixen una sensació global. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 19 Així, per exemple, quan mengem algun aliment on diem que reconeixem el gust de la vainilla, ens referim a la seva aroma, ja que aquest gust no es correspon a cap de les quatre sensacions d’aquest sentit: dolç, salat, amarg o astringent (o cinc, si tenim en compte que alguns autors hi afegeixen el gustós). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 19 Generalment, aquests components han d’estar a nivells de l’1 % o més per influenciar-ne el gust. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 19 En canvi, els compostos volàtils poden ser percebuts en concentracions molt més baixes, ja que el nostre sentit de l’olfacte és molt més sensible que el del gust. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons