halur

En canvi, el ventall d’efectes de naturalesa química que intervenen en l’erosió és més ampli i implica fenòmens de dissolució —restringida als minerals que contenen enllaços polars: halurs, sulfats, carbonats...— i, sobretot, fenòmens d’hidròlisi.

Els mètodes químics poden ser a la vegada classificats segons el tipus de reacció (reducció química o electroquímica; processos de descomposició tèrmica, sonoquímica o fotoquímica, per via radicalària) o del precursor metàl·lic emprat, a partir de sals comercials dels metalls (en general, halurs, acetats o carbonats) o a partir de compostos moleculars prèviament sintetitzats, com compostos organometàl·lics (esquema 1).

S’ha postulat com a mecanisme de reacció per als halurs de cianogen la reacció entre el desinfectant i els aminoàcids aromàtics i alifàtics.

Per a altres espècies, com els halurs de cianogen, l’augment de bromurs en l’aigua té un efecte mínim en la concentració molar total del clorur i bromur de cianogen.