heterocist

Al cap d'una setmana, l'inòcul crescut en el tub sense nitrogen combinat presentava una morfologia que podríem dir normal, amb abundància d'heterocists, mentre que en el tub amb 1500 mg/l de nitrat no sols faltaven els heterocists —com calia esperar d'acord amb el que sabem sobre el paper dels heterocists en la fixació de nitrogen (FAY, STEWART, WALSBY i FOGG, 1968; FOGG, 1969; GORKOM i DONZE, 1971)— sinó que, a més, els filaments de cèl·lules estaven completament deformats, amb cargolaments estranys, com pot ésser apreciat en les figures 1 i 2.

L'únic on aparegueren els heterocists fou el que no tenia gens de nitrogen combinat; en tots els altres mancaven els heterocists.

L'experiment fou repetit, però, amb un gradient més fi, i mai no hi aparegueren heterocists en concentracions per damunt de 100 mg/l de nitrat.

Hom pot veure que hi ha una correlació força bona entre les diverses concentracions de nitrat en el medi i el nombre de cèl·lules que hi ha entre els heterocists.

A mesura que augmenta la concentració, augmenta també la distància entre heterocists, de manera que mai no ha estat trobat al llarg dels primers dies de l'experiment que per damunt de concentracions de 30 mg de nitrat per litre hi hagi heterocists, bé que un temps de creixement prolongat fa modificar en cert sentit aquesta idea, com veurem més endavant.

És significativa la diferència que hi ha en el nombre de cèl·lules entre heterocists en el cas d'un inòcul que ha crescut en un medi sense nitrogen combinat —en què la variació al llarg dels dies és mínima, amb valors al voltant de 12— o bé en el que ha crescut en un medi amb nitrats, on els valors són més alts.

En fer un canvi, posant en un tub amb 1500 mg/l de nitrat l'inòcul que primer havia estat en el medi sense nitrats i al revés, tenen lloc uns canvis molt lents, puix que fins quasi dos mesos després l'inòcul deformat no retornà a la seva forma inicial, amb cèl·lules de morfologia normal i amb heterocists, mentre que l'inòcul que els presentava i havia estat passat al medi amb nitrats també restà completament deformat.

Aquestes dades són exposades d'una manera sistemàtica en la taula 1, on podem veure que a mesura que pasen els dies d'incubació augmenta la distància entre els heterocists, però que si aquests comencen a fer-se molt llargs (quasi un mes i mig), en la concentració amb 100 mg/l de nitrat, on abans mai no hi havia heterocists, comencen a sortir-ne.

Com podem veure en la gràfica 3, en seguir la marxa dels cultius, al llarg del temps —a més dels canvis en la morfologia i la variació en el nombre d'heterocists, que ja hem esmentat— hom aprecia una diferència molt significativa en l'evolució dels nitrits, puix que, en el cas que es tracti del medi sense nitrogen combinat o amb només 10 mg, la concentració es troba dins uns valors comparables als inicials.

Hem cregut oportú de comptar les cèl·lules entre els heterocists en lloc del nombre d'heterocists per unitat de llargada del filament, puix que aquest darner mètode no és recomanable pel fet que variacions en les mides de Ies cèl·lules vegetatives poden afectar els valors obtinguts.