A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
hidrurnom masculí |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 6 El metanol ja és un líquid, però l’hidrogen s’hauria d’emmagatzemar en forma líquida per tal de tenir una densitat d’energia gran (molta energia química en poc volum) o bé en forma d’hidrur en un aliatge que el contingués. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2007) Freqüència: 6 La resta de membres de la sala 3, els que es van quedar, eren, de fet, molt heterogenis: el cianur, l’òxid, l’hidrur, el tiocianat, l’hidroxil, el peròxid. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2011) Freqüència: 6 Una reactivitat condicionada, sobretot, per les diferències d’electronegativitat entre els àtoms de bor, de carboni i d’hidrogen (segons l’escala de Pauling: 2,0, 2,5 i 2,2, respectivament), que fan que els hidrògens enllaçats als àtoms de carboni tinguin un cert caràcter àcid, mentre que els que estan enllaçats als àtoms de bor tenen un cert caràcter d’hidrur. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2011) Freqüència: 6 D’altra banda, per aconseguir una halogenació electrofílica sobre els bors més allunyats dels carbonis, cal la presència d’un àcid de Lewis, com ara l’àcid tríflic o triclorur d’alumini, que s’emporta l’hidrogen unit al vèrtex de bor com a hidrur, i, seguidament, cal també la presència d’un nucleòfil (com ara un halogen elemental), que du a terme la substitució I–B del vèrtex. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons