hiposulfit

La diferència entre aquesta quantitat d'hiposulfit gastada i la que s'ha gastat amb una titulació control feta amb la mateixa quantitat empleada de la solució d'iode, diluïda amb aigua destil·lada, correspon a la quantitat d'iode que en la determinació quedava en llibertat; d'aquesta quantitat d'iode s'en dedueix la que havia entrat en combinació en reaccionar amb el clorur cuprós; d'aquesta la que s'havia format de clorur cuprós; d'aquesta la que s'havia format d'òxid cuprós, i d'aquesta la que hi havia de sucre reductor.

Per a això es posen a un Erlenmeyer 25 c. c. de solució cinccentinormal d'iode, exactament mesurats, es dilueixen amb 25 c. c. d'aigua destil·lada, i es fa una titulació amb la solució d'hiposulfit, de la manera descrita, fins a obtenir la decoloració completa, usant, com abans havem dit, sis gotes de solució de midó com a indicador, llegint-se i anotant-se la quantitat gastada de solució d'hiposulfit.

Tenint en compte que gairebé sempre la solució cinccentinormal d'hiposulfit amb què es treballa no és d'una exactitud suficient, és precís titular-la per tal de saber a quina quantitat d'hiposulfit o d'iode correspon exactament una quantitat donada de la dita solució d'hiposulfit.

Aquesta titulació control ha de fer-se cada dia que es treballa, i si un mateix dia es prepara més d'una vegada la solució d'hiposulfit, cal repetir-la per cada nova solució.