A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
histona H1sintagma nominal femení |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 13 La proteïna Z és més rica en lisina i alanina que en arginina, i la seva composició (per aquests valors i per la presència important de prolina) recorda la composició de la histona H1. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 13 Malgrat la composició similar de les dues fraccions, és possible que l'estructura de la PMh (P1) sigui similar a la de la histona H1 (una zona globular central flanquejada per dos extrems desestructurats), mentre que PMP (P2) seria una molècula lineal, de menor longitud que l'anterior. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 13 Aquest fet dóna suport a la idea que l'estructura molecular de les protamines P1 de patel·logastròpodes i poliplacòfors poden ser similars a la histona H1 definida principalment per Chapman i col·l. (22) i Allan i col·l. (1). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 13 En el nucli de l'espermatozoide, a més de les histones somàtiques s'hi troba una histona H1 característica que presenta dos o tres components (vegeu la taula VI mostra totes les composicions aminoacídiques conegudes d'aquestes H 1). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 13 El possible origen de les SBP dels bivalves a partir de la histona H1 ha estat considerat repetidament: Subirana i col·l. (89) apunten la possibilitat que en els mol·luscs les SBP hagin aparegut a partir d'un fragment bàsic d'una histona, i posteriorment (91) proposen una via evolutiva per a les protamines d'aquests mol·Iuscs (vegeu la fig. 9). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 13 La semblança estructural amb la histona H1 també ha suggerit a altres autors una possible relació evolutiva entre aquesta histona i les PL 1 (81). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 13 Aquest autor no afirma que el pèptid sigui homòleg al corresponent en la histona H1, però evidencia una analogia estructural molt clara (9). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 13 Les hipòtesis sobre l'evolució de les SBP en poliplacòfors i alguns gastròpodes també es basen en I'origen a partir de la histona H1 o una forma similar de proteïna. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 13 Chiva i col·l. (25) suggeriren que les protamines P1 de quitons i pegellides provenen d'una forma de la histona H1 per acumulació de residus d'arginina, i que l'aparició de les protamines P2 en quitons i vetigastròpodes pot ser deguda a la pèrdua de la part del gen corresponent al domini globular (vegeu la fig . 10). |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons