histona H1

La proteïna Z és més rica en lisina i alanina que en arginina, i la seva composició (per aquests valors i per la presència important de prolina) recorda la composició de la histona H1.

Malgrat la composició similar de les dues fraccions, és possible que l'estructura de la PMh (P1) sigui similar a la de la histona H1 (una zona globular central flanquejada per dos extrems desestructurats), mentre que PMP (P2) seria una molècula lineal, de menor longitud que l'anterior.

Aquest fet dóna suport a la idea que l'estructura molecular de les protamines P1 de patel·logastròpodes i poliplacòfors poden ser similars a la histona H1 definida principalment per Chapman i col·l. (22) i Allan i col·l. (1).

En el nucli de l'espermatozoide, a més de les histones somàtiques s'hi troba una histona H1 característica que presenta dos o tres components (vegeu la taula VI mostra totes les composicions aminoacídiques conegudes d'aquestes H 1).

El possible origen de les SBP dels bivalves a partir de la histona H1 ha estat considerat repetidament: Subirana i col·l. (89) apunten la possibilitat que en els mol·luscs les SBP hagin aparegut a partir d'un fragment bàsic d'una histona, i posteriorment (91) proposen una via evolutiva per a les protamines d'aquests mol·Iuscs (vegeu la fig. 9).

La semblança estructural amb la histona H1 també ha suggerit a altres autors una possible relació evolutiva entre aquesta histona i les PL 1 (81).

Aquest autor no afirma que el pèptid sigui homòleg al corresponent en la histona H1, però evidencia una analogia estructural molt clara (9).

Les hipòtesis sobre l'evolució de les SBP en poliplacòfors i alguns gastròpodes també es basen en I'origen a partir de la histona H1 o una forma similar de proteïna.

Chiva i col·l. (25) suggeriren que les protamines P1 de quitons i pegellides provenen d'una forma de la histona H1 per acumulació de residus d'arginina, i que l'aparició de les protamines P2 en quitons i vetigastròpodes pot ser deguda a la pèrdua de la part del gen corresponent al domini globular (vegeu la fig . 10).