A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
ingestanom femení |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 29 Com que la ingesta d'AGS per part de la població és elevada i a causa de la seva implicació en el risc cardiovascular, s'aconsella el fet de disminuir-ne el consum. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 29 Les dades disponibles mostren que, tot i que no és necessari el fet de disminuir el consum actual d'AE, no sembla prudent el fet de promoure'n un augment notable del consum per part de la població, a causa de la seva potencial implicació en la diabetis i pel fet que no existeixen dades suficients sobre els efectes que pot exercir una ingesta elevada d'AE sobre certs marcadors del risc cardiovascular. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 29 La ingesta d'AGS a Occident és, sens dubte, elevada [6, 7]. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 29 Aportació percentual de diferents aliments sobre la ingesta total d'AE (adults > 20 anys). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 29 Les dades disponibles mostren, en qualsevol cas, que la ingesta actual d'AE exerceix un efecte neutre sobre els lípids plasmàtics o les lipoproteïnes plasmàtiques (triglicèrids, colesterol total, colesterol LDL o colesterol HDL) [9, 10]. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 29 L'AE i el risc cardiovascular No existeixen dades suficients per dilucidar els efectes que pot exercir una ingesta elevada d'AE sobre certs marcadors del risc cardiovascular, com ara els factors hemostàtics, la trombosi, l'oxidació o la inflamació [11, 26-29]. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 29 Això és així perquè, tal com s'ha mostrat als apartats anteriors, lleus augments en la ingesta d'AE no semblen exercir efectes negatius sobre la salut, i perquè s'han tingut en compte els efectes deleteris de l'actual consum d'AGT, com ara disminucions en les concentracions plasmàtiques d'HDL, augments en les concentracions plasmàtiques de LDL i per la seva contribució a la mortalitat i la morbilitat cardiovascular [1, 30]. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 29 Malgrat que la ingesta actual d'AE no sembla que exerceixi efectes negatius sobre la salut i tenint en compte que l'AE és un ferm candidat a substituir els AGT en molts dels aliments processats disponibles actualment al mercat, no sembla prudent el fet de promoure un augment notable del consum d'AE per part de la població, a causa de la seva potencial implicació en la diabetis i perquè no existeixen dades suficients per dilucidar els efectes que pot exercir una ingesta elevada d'AE sobre certs marcadors del risc cardiovascular. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 29 De pocs aliments ingerim diàriament l'equivalent a 2 L, que és la ingesta mitjana diària d'aigua. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 29 Estudis de caràcter epidemiològic posen de manifest l'existència d'una associació positiva entre la ingesta de peix ric en àcids grassos eicosapentaenoics i docosahexaenoics (verat, sardina, tonyina, etc.) durant l’embaràs i un millor desenvolupament del fetus i la millora en diversos aspectes de la percepció sensorial i la capacitat psicofuncional: una millor percepció i atenció envers les coses noves en el reconeixement visual (en el nadó) i una millor puntuació en les escales de valoració de la intel·ligència verbal i en el comportament personal (en els infants i adolescents), al mateix temps que milloren el desenvolupament motor i el de la massa òssia. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 17 Per tant si la ingesta de blau colora el líquid ixent per la vagina, pot asegurar-se que és originat per la cavitat ovular i no per la cavitat uterina. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 17 Pesadesa a l'epigastri immediat a la ingesta, sensació de distensió. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1930) Freqüència: 17 Estimulat per l'escrúpol de consciència, en pensar si el tòxic trobat podia haver penetrat per ingesta o ésser el resultat de descomposicions naturals, comença les seves memorables recerques, que el porten a la conclusió que en la putrefacció del cos dels animals es formen alcaloides iguals als d'origen vegetal. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons