insulina

Resposta obesogènica i insulinèmica de l'AE L'AE és el substrat principal de l'enzim estaroyl-CoA desaturassa, que actuaria com a factor protector de l'obesitat (perquè podria augmentar l'activitat de l'hormona leptina, que té efectes anorexígens) i que s'ha implicat amb una menor resistència a la insulina [17-21].

L'AE i la diabetis Tot i que en l'apartat anterior s'ha suggerit que teòricament l'AE podria associar-se a disminucions en la resistència a la insulina (indirectament a través d'un metabòlit anomenat estaroyl-CoA desaturassa), els estudis que sustenten aquesta hipòtesi no són consistents.

Cal recordar que els nivells incrementats de triglicèrids del plasma, sigui a través de marcats pics de concentració o a causa d'un aclariment reduït, constitueixen un important factor de risc per a la salut del sistema cardiovascular i poden reflectir una resistència a la insulina, condició associada a un conjunt d'alteracions metabòliques que predisposen l'individu a la malaltia coronària.

Als anys trenta, quasi simultàniament, es van introduir tres teràpies noves: la insulina, la lobotomia i l’electroxoc.

Per exemple, es pot dissoldre insulina en aigua, a un pH adequat, i emulsionar la dissolució en un oli com la ciclopentadecanolida, i tot estabilitzat amb emulsionants com monooleat de sorbitan i nonilfenol.

L’avantatge d’aquest sistema és que tenim la insulina a les gotetes de dins de tot, com en una mena de dipòsits, i es va alliberant lentament, primer cap a les gotetes d’oli, després cap a la fase externa d’aigua i, finalment, cap a l’organisme on l’emulsió WOW s’hagi aplicat.

Així, doncs, abans de conèixer la tècnica de Toronto i per un camí ben diferent, encara que orientats pels treballs dels fisiòlegs canadencs, hem obtingut un extret pancreàtic que conté insulina.

Essent encara reservada la tècnica canadenca d'obtenció de la insulina, però tenint notícia d'algunes de les proprietats físiques i químiques del producte obtingut al Laboratori del Professor Macleod, ens proposàrem trobar un mètode per a obtenir un producte semblant.

Em sembla difícil de dir fins a quin punt aquesta regularització de la funció menstrual pot ésser atribuïda a una acció més o menys específica de la insulina, i fins a quin punt depèn senzillament del millorament de l'estat general sota la influència del medicament.

Molt sovint, abans d'efectuar el control farmacològic definitiu de cada una de les nostres preparacions d'insulina, és a dir, abans d'estudiar llur acció sobre la glucèmia de conills d'un pes aproximadament de 2 kg., hem tractat d'orientar-nos sobre l'activitat del producte, tot determinant la dosi mínima per quilo que provoca convulsions típiques.

Com a exemple presentem les dades d'alguns experiments en els quals tots els conills varen rebre, gairebé simultàniament, injeccions d'una mateixa preparació d'insulina.

Les dosis d'insulina són expressades en mil·ligrams d'allò que els autors anglesos denominen crude insulin.