interactivitat

En definitiva, són capaços d’oferir una reconstrucció virtual del passat i una interactivitat que els mitjans impresos difícilment poden assolir (Borda & Bud, 2003) En aquest cas aquestes replicacions virtuals formen part de qüestionaris.

Així doncs, plantegen i alenen modificacions en les relacions d’ensenyament-aprenentatge com les següents: del professor-mestre al facilitador-assessor-recurs; de l’alumne receptor a l’alumne constructor de coneixement; de la unidireccionalitat ensenyamentaprenentatge a la interactivitat ; de l’individu aïllat al grup cohesionat; del centre docent aïllat (entorn local) al centre connectat (entorn global); de la linealitat i temporalitat en l’educació a la flexibilitat i atenció a la diferència (física, psicològica, ètnica, de gènere...); del control (administratiu, escolar, familiar) de la informació al lliure accés; de la tecnologia com a instrument experimental a la tecnologia com a extensió de la ment.

En tant que aquests mitjans no s’han elaborat específicament per a usos docents, moltes de les potencialitats de les TIC per a l’educació resten a l’espera de desplegar-se completament (interactivitat, xarxes de comunicació, estructura reticular, elaboració de guies didàctiques multimèdia...).