iodotirina

En favor d'aquesta última probabilitat hi ha el fet patològic que en molts golls coloides de molta grandaria se troben grans quantitats d'iodotirina, quantitats enormes que no obstant no utilitza l'individu afectat, i una prova palesa me permeto oferir-la en el fotograma n.° 1, que'ns presenta una cretinoidia adulta, com ens mostra molt bé la seva fesomía, proveida d'un goll gran coloidi de varis lòbuls.

En aquest cas se tracta amb tota seguretat del següent: en la glàndula tiroides malalta (en realitat atròfica), de funció per tant o viciosa o deficient, no ha pogut ésser elaborat tot el iode que hem administrat, no ha pogut ésser transformat en iodotirina, en iode biològic i aquest iode no metabolitzat circula en la sang, i obra sobre'ls sistemes del vagus i del simpàtic i ens produeix els signes del Basedow.

Noresmenys ens està dient clarament el fet de trobar en aquests golls una alta quantitat de iode elaborat, que justament té d'ésser així perquè s'acumula, perquè no té sortida i això ens explicaría el perquè altres golls coloides grans contenen iodotirina.

En aquest cas se tracta amb tota seguretat del següent: en la glàndula tiroides malalta (en realitat atròfica), de funció per tant o viciosa o deficient, no ha pogut ésser elaborat tot el iode que hem administrat, no ha pogut ésser transformat en iodotirina, en iode biològic i aquest iode no metabolitzat circula en la sang, i obra sobre'ls sistemes del vagus i del simpàtic i ens produeix els signes del Basedow.

Aquí hem de fer notar que l'acció de la iodotirina i l'acció de l'iode són dues coses totalment distintes.

La iodotirina és inofensiva per al sistema simpàtic i l'iode no ho és.

També al mixedematós que se li produeix basedowisme per l'administració d'iodotirina, cal donar-li molt fortes dosis i durant molts dies, abans no es presenti l'acceleració de pols: casos de Kocher, Ferra rini i v. Notthaft.