liquen

En general hem obtingut millors resultats amb la terapèutica anivelladora del desequilibri àcido-bàsic en les dermatosis seques (psoríasis, líquens i neurodermitis), que en les humides (èczemes).

Líquens, hepàtiques, bolets, han donat reaccions positives cutànies i també rinitis, asma i urticària i edemes de Quinke.

Vegem prèviament alguns dels factors ecològics que influeixen d'una manera més notable en la distribució dels líquens.

La majoria dels líquens, i particularment els crustacis, són molt exigents quant al substrat.

Així, hi ha tot un grup de líquens nitròfils que recerquen la proximitat de zones habitades (coniòfils), o les roques freqüentades pels ocells (ornitocopròfils).

Els líquens són molt tolerants pel que fa a la temperatura, però depenen més que no sembla de la humitat.

Molts líquens dels que veurem depenen de la rosada o de la boira baixa (aerohigròfils, com Roccella, Usnea) i altres depenen de la humitat del sòl (substratohigròfils, com Parmelia, Cladonia).

Ja hem vist que alguns líquens recerquen la proximitat de l'home o del bestiar o cultius.

Això no obstant, la pol·lució de l'aire acidifica excessivament els substrats i és, per això, el pitjor enemic dels líquens, que desapareixen totalment de les proximitats de les ciutats i de les indústries.

Vora les ciutats o a les zones més industrialitzades (Vallès occidental), els líquens viuen malament i tendeixen a desaparèixer.

Tot intentant de no sortir dels límits que ens imposa l'incomplet coneixement que en tenim, intentarem de donar a continuació una visió general dels líquens més freqüents a Catalunya, tot afegint-hi també algunes dades referents als líquens de les Illes.