 |
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
llum blancasintagma nominal femení |
 Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 7 Per què quan il·luminem amb tres llums de diferent tonalitat aconseguim la llum blanca i, en canvi, en barrejar tinta de tres tonalitat aconseguim tinta negra? |
| Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 7 La refracció és diferent per a cada color quan es descomposa un feix de llum blanca, és major per a la llum violada i menor per a la llum vermella. |
| Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 7 D’aquesta manera, un feix de raigs de llum blanca que es refracta en un prisma origina els diferents colors de l’arc iris (figura 4), fenomen descobert per Isaac Newton, el 1666. |
| Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 7 Les tonalitats (vermella, taronja, groga, verda, blava i violada) en què es descomposa la llum blanca tenen diferents energies, longituds d’ona i freqüències. |
| Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 7 La llum blanca no té matís, però té lluminositat. |
| Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 7 Valors de les longituds d’ona de les diferents tonalitats de la llum blanca. |
| Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 7 Prisma descomponent la llum blanca. |
 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons