A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
magnetismenom masculí |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 42 El magnetisme de base molecular estudia les propietats magnètiques d’entitats moleculars i/o iòniques paramagnètiques que poden ser, perfectament, orgàniques o inorgàniques. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 42 La distinció entre l’anomenat magnetisme molecular i el magnetisme "clàssic", o físic, és molt subtil i moltes vegades la diferenciació és impossible o no té cap sentit. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 42 Això confirma que el magnetisme és totalment molecular, ja que en aquests casos els clústers [Mn12X]- de les espècies (catió)+ [Mn12X]- estan molt separats i aïllats pels cations tetralquilamoni. |
Revista de Tecnologia (2011) Freqüència: 1 Per grups, els participants van poder assistir a dos dels cinc tallers que es poden fer durant les visites amb alumnes: «Terrassa al sol», «Taller del so», «Taller Mentora Alsina», «Taller d’engranatges» i «Taller d’electricitat i magnetisme ». |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 6 El conjunt d’instruments, que cobreix pràcticament la totalitat de les matèries de la física, es poden agrupar en seccions com mecànica, termologia, pressió, acústica, òptica, astronomia, electricitat i magnetisme. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 6 A principis del segle XX la popularització de l’ús i aplicacions de l’electricitat (energia elèctrica per a ús individual, aparició dels primers electrodomèstics, etc.) van originar una allau de films en què l’electricitat i el magnetisme eren els protagonistes (Costa, 1997). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 6 Entre d’altres, els moviments accelerats que l’electricitat i el magnetisme produeixen sobre els éssers animats o inanimats. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 6 Conquerí el prestigi científic de París amb les seves contribucions a l’electricitat, el magnetisme i la llum, com a director de l’Observatori Astronòmic de París entre 1813 i 1846, i sobretot com a secretari perpetu de l’Académie des Sciences des de 1830 fins a la seva mort (Daumas, 1943; Chauvet, 1954). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 6 D’aquesta manera, Cirera arribà a la conclusió que feia falta un centre especialitzat en l’estudi de les relacions entre el Sol i la Terra, particularment a través del magnetisme. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 6 Volta, construcció de la primera pila, any 1800; pas decisiu en el desenvolupament de l’electricitat i el magnetisme. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons