magnitud

La quantitat d'una magnitud s'expressa mitjançant un nombre, en caràcters aràbics, i el símbol de la unitat.

El nombre indica les vegades que es repeteix una mesura que, per conveni, hem definit com a unitat de la magnitud.

Per exemple, la magnitud velocitat (v) s'expressa com a quocient entre les magnituds de base longitud (l) i temps (t).

Per exemple, la magnitud força (F) s'expressa com a producte de la massa (m) per l'acceleració (a).

En una mateixa expressió no s'han d'utilitzar diferents símbols de les unitats d'una magnitud, excepte per als símbols dels angles plans i de temps.

Tal com s'ha comentat anteriorment, una unitat d'una magnitud és una quantitat d'aquesta magnitud que, per conveni, es pren per mida o terme de comparació de les altres de la seva espècie.

En el cas que la quantitat d'una magnitud hagi d'expressar-se pel seu nom, aquest s'escriurà de manera completa, sense utilitzar cap abreviatura.

En cas que els subíndexs facin referència a una magnitud, s'han d'escriure amb caràcters itàlics.

La multiplicació entre dos nombres, entre un nombre i la quantitat d'una magnitud o entre dues quantitats de magnituds està marcada amb el signe de multiplicació (×).

En ambdós casos, a cada xifra numèrica se li ha d'assignar la unitat en què aquesta s'expressa i la magnitud que representa.

En aquest context, ens introduïm dins la variable temps com a magnitud rellevant, en el sentit que l’objectiu principal consisteix en l’obtenció d’informació en fraccions de temps cada cop més petites.

Els espins paral·lels originen l’anomenat acoblament ferromagnètic; els espins antiparal·lels originen l’acoblament antiferromagnètic, si són vectors de la mateixa magnitud i acoblament ferrimagnètic, si són de magnitud diferent.

Suposant —fet molt freqüent en determinats casos— que només hi ha el component d’espín, el valor d’aquest espín per a cada electró és S=1/2. Aquest valor és una magnitud vectorial.