membrana basolateral

La via transcel·lular es caracteritza per processos seqüencials que inclouen, en primer lloc, el pas de soluts a través de la membrana apical ("en raspall") de la cèl·lula epitelial absorbent, la seva difusió pel citoplasma i, finalment, el pas a través de la membrana basolateral.

D'aquesta manera, els monosacàrids poden travessar la vora luminal per transport mitjançant concentratiu mentre que a la membrana basolateral ho fan per transport mitjançant equilibratiu.

L'esquema mostra el transport mitjançat concentratiu de sucres (S) de la vora luminal, impulsat pel flux de l'ió sodi a favor del seu gradient electroquímic, mantingut gràcies a la bomba de Na⁺ i K⁺ de la membrana basolateral.

En els enteròcits, el transport actiu de Na⁺ i K⁺ està localitzat exclusivament a la membrana basolateral (FUJITA et al., 1971; STIRLING, 1972 i MURER i HOPFER , 1977).

Fig. 7. Representació de Haworth amb els requeriments bàsics dels monosacàrids que utilitzen la via del transport mitjançat equilibratiu de la membrana basolateral.

Treballs recents confirmen la hipòtesi original que aquest sistema de transport és localitzat exclusivament a la membrana basolateral (MURER i HOPFER , 1977).

Si bé tots els estudis realitzats en els darrers anys suposen un gran avenç en la comprensió de la fisiologia de l'absorció intestinal de monosacàrids, cal esmentar, però, que encara resta molt per conèixer sobre els mecanismes de la seva regulació, sobretot pel que fa a la difusió facilitada de la membrana basolateral, mecanisme al qual, fins al moment present s'hi ha dedicat molt poca atenció.