ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

mescla

nom femení
Terminologicitat: 1




Educació Química - EduQ (2008)
Freqüència: 38

En pintar amb la mescla de tinta i àcid fluorhídric en una làmina de vidre, aquest pren una textura rugosa i mat, la qual cosa dóna lloc a un vidre translúcid, ja que aquest àcid és corrosiu.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 38

L’estabilitat de la mescla pot ser molt gran.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 38

La mescla resultant sol ser notablement més viscosa que l’aigua.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 38

La presència de l’emulsionant ha produït algun efecte observable sobre la mescla?




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 38

Han de mesclar l’aigua amb el carragenat amb un batidor elèctric i escalfar la mescla fins a portar-la a ebullició.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 38

Aquí es reflecteix la mateixa idea: el sucre era una mescla de les substàncies finals, les quals tornen a ser només carbó i aigua.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 38

Tal com hem dit abans, la "calç" és una mescla de carbonats de calci i de magnesi insoluble en aigua que s’incrusta en superfícies o objectes.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 38

La mescla provoca una reacció química que produeix una gran quantitat de diclor, molt tòxic.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 3

Així, cal distingir entre etapes físiques, químiques i bioquímiques: a) Etapes físiques: mòlta, tamisatge, mescla, fluïdització, sedimentació, flotació, filtració, rectificació, absorció, extracció, adsorció, intercanvi de calor, evaporació, assecatge, etc. b) Etapes químiques: refinació, pelada química. c) Etapes bioquímiques: fermentació, esterilització, pasteurització, pelada enzimàtica.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 3

La finalitat de les operacions unitàries és la separació de dos o més substàncies presents en una mescla, o bé l'intercanvi d'una propietat a causa d'un gradient.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011)
Freqüència: 3

El biogàs és una mescla de gasos formada principalment per metà (60-70 % en volum) i diòxid de carboni (30-40 % en volum), entre altres components com: àcid sulfhídric, hidrogen, amoníac, nitrogen, monòxid de carboni i oxigen.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 104

Aquest experiment es realitzà en un sistema de flux continu on s’aplicaven descàrregues elèctriques sobre una mescla gasosa de metà, amoníac, hidrogen molecular i vapor d’aigua (ara sabem que aquesta composició s’apropa a la de l’atmosfera dels planetes jovians més que a la de la Terra arcaica).




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 104

Tanmateix, la rellevància prebiòtica d’aquesta reacció és molt limitada, perquè s’hi produeix una fabulosa diversitat de molècules de diferents longituds, fins i tot ramificades, que fa químicament impossible saber com es van poder seleccionar alguns de concrets com la ribosa, minoritària en una mescla de més de quaranta tipus moleculars.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 104

En aquest experiment històric, Miller hi va produir una sopa primitiva que contenia, entre d’altres molècules orgàniques, aminoàcids, quan va sotmetre una mescla d’hidrogen, metà, amoníac i aigua a descàrregues elèctriques, tot simulant l’efecte de les tempestes amb aparell elèctric a l’atmosfera reductora primitiva de la Terra.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 104

En incorporar NH3 a la mescla de reacció, també se sintetitzaren bases nitrogenades, com l’adenina, la guanina i l’uracil.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 104

Com aquest darrer problema és comú a d’altres tipus d’enginys, ja s’han començat a comercialitzar frigorífics domèstics que utilitzen una mescla propà-butà.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 104

Pel que fa a les pirimidines, l’altra família de bases nitrogenades presents als àcids nucleics, es produeixen a partir del cianoacetilè, un dels productes dels experiments de descàrregues elèctriques sobre mescles de metà i nitrogen.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 104

A partir de mescles de H2 i CO (proporció H2/CO = 1), i en presència de diferents catalitzadors, com ara aliatges FeNi, Fe3O4, montmorillonita, Al2O3 i SiO2, s’obtingueren, a pressions de 0,1 a 10 atm i temperatures de 423 a 773 K, moltes de les molècules orgàniques identificades en meteorits, en particular hidrocarburs.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 104

El problema d’aquests estudis pioners era que s’utilitzaven mescles massa riques en CO i, sobretot, pressions i temperatures molt elevades comparades amb les predominants a la nebulosa solar.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons