metabolisme

Altres estudis indiquen, no obstant això, que en pacients amb diabetis de tipus 2, les dietes amb un elevat contingut en AE podrien no afectar les mesures del metabolisme de la glucosa [23,24].

Nombrosos treballs de tipus experimental i diversos estudis de caràcter epidemiològic suggereixen que els àcids grassos de tipus omega-3 poden tenir efectes beneficiosos sobre les malalties de naturalesa cancerosa: redueixen el desenvolupament metastàtic i el creixement tumoral en inhibir el grau de mitosi de les cèl·lules canceroses, en accelerar la seva mort per apoptosi, en induir la diferenciació cel·lular, en inhibir l'angiogènesi, en alterar el metabolisme dels estrògens, etc.

Entre aquests efectes, podem destacar el que tenen sobre el metabolisme lipoproteic, amb una notable reducció dels valors dels triglicèrids del plasma, tant en dejú [2] com, d'una manera molt marcada, en el període postprandial [3], i un discret increment en la concentració del colesterol-HDL.

Els processos normals de l'organisme produeixen radicals lliures de forma natural, com el metabolisme d'aliments, la respiració i l'exercici físic.

Així, el consum d'alimentsésnecessaripercompensar la pèrdua d'informació que des del moment de la concepció es perd per motiu del propi metabolisme.

El funcionament normal de les cèl·lules actuals requereix la integració i coordinació de dos sistemes: a) el metabolisme o conjunt de reaccions químiques, enzimàticament catalitzades, que permet la conversió de materials externs en components de la cèl·lula, i b) la transmissió d’informació genètica que es basa en la capacitat autoreplicativa dels àcids nucleics.

Les dues classes de biomacromolècules centrals en aquests dos sistemes són, per una banda, les proteïnes, sobretot els enzims, que capitalitzen el funcionament i control del metabolisme.

Un dels principals enigmes de la biologia molecular és què va ser primer el metabolisme o el flux d’informació.

Així, hom pot imaginar una biologia ancestral on els RNA haurien pogut gestionar alhora el metabolisme i el flux d’informació durant una etapa primerenca de l’evolució cel·lular.

Així doncs, al principi, hi hagué formes rudimentàries de metabolisme sense un suport genètic, és a dir, basades en enzims no instruïts genèticament?

Sobre la superfície del mineral, s’hi aniria acumulant una capa monomolecular de diverses substàncies, com una mena de metabolisme bidimensional.

Wächtershäuser ha aconseguit suport experimental per a algun dels postulats que proposa així com per a reaccions parcials d’aquest primitiu metabolisme.

Actualment és vicerector de Cultura i treballa en temes relacionats amb l’evolució del metabolisme i l’origen de la vida.

Quan no hi ha signes físics que indiquin lesió cardíaca, ni fenòmens especials funcionals que puguin fer pensar en una intoxicació obrant sobre'l muscle cardíac o sa inervació, és interessant, malgrat tot, saber l'estat del seu metabolisme, especialment en els malalts en els quals l'aspecte de les lesions pugui indicar-nos una profunda disminució de les reaccions de defensa contra la infecció.

Aquesta concepció esquemàtica, coneguda amb el nom de cadenes laterals, per primera vegada imaginada per Pflüger, ens és absolutament indispensable actualment per a fer-nos càrrec de l'origen de les noves substancies que resulten d'una simple transposició molecular, d'un desdoblament, i de la munió de fets verament portentosa que ens posa de manifest el metabolisme nutritiu.

En els animals inferiors, abans de la diferenciació nerviosa, les correlacions interfuncionals s'estableixen per la propagació dels estímuls de cèl·lula a cèl·lula i per la impregnació mitjançant substancies químiques, que poden ser resultat del metabolisme (parahormones de Gley) o bé excitants específics, d'aparició filogènicament més tardana que les anteriors (hormones).

2.ⁿ Que en el metabolisme de la cèl·lula muscular és probable la intervenció principal de dos elements: l'hidrocarbonat, que en estat embrionari prové de la descomposició de la molècula de glucoprotèics i grasses i que en estat adult pot ésser recollit del medi intern quan les necessitats d'un treball mecànic així ho exigeixin.

Alguns experiments ja coneguts ens diuen que les sals actuen com a mediadors d'energia en el metabolisme de les substàncies orgàniques.