A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
metabolisme intermediarisintagma nominal masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1923) Freqüència: 33 En fi, a l'home sa la ingestió d'aigües alcalines i càlciques produeix una disminució de l'excreció d'àcid úric sense variar el nitrogen total; i Starkenstein ha constatat que el calci no té acció sobre l'oxidasa úrica del fetge del gos, per la qual cosa hem d'atribuir aquest efecte a una disminució de la formació d'àcid úric en el metabolisme intermediari. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1923) Freqüència: 33 En els gotosos les relacions són més complicades, ja que les aigües minerals poden mobilitzar els dipòsits d'àcid úric, i la quantitat del contingut en les orines dependrà de la intensitat de la destrucció o inhibició de la formació de l'àcid úric en el metabolisme intermediari i de la facilitació de l'excreció dels dipòsits d'àcid úric per una solubilització més completa i una velocitat eliminatòria renal augmentada. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1929) Freqüència: 33 Remarquem dues noves aportacions de gran interès: Bickel (12) afirma que en l'avitaminosi augmenten considerablement els productes del metabolisme intermediari, i Karr (25 i 26) diu que la vitamina B augmenta notablement l'apetit en animals d'experimentació i en l'home, mentre que una de les primeres característiques de l'avitaminosi B és la pèrdua absoluta de l'apetit i l'amagriment. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1929) Freqüència: 33 El problema del metabolisme intermediari del carbon ha preocupat preferentment els investigadors en els últims llustres, i probablement es presenten distintes formes de metabolisme intermediari. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1929) Freqüència: 33 Tots ells han tingut i segueixen tenint gran valor per a l'estudi de la desassimilació i, en conseqüència, del metabolisme intermediari i de l'elaboració renal, però presenten diversos defectes, uns d'ordre tècnic, donades les dificultats que presenta la determinació del carbon o la valoració calorimètrica del residu urinari; altres, de naturalesa biològica. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1929) Freqüència: 33 Pregl (31) sumant el carbon i el nitrogen de les matèries trobades en l'orina per una anàlisi acurada, ha obtingut una valor molt més petita de la resultant de l'anàlisi elemental directa de la mateixa orina; o sigui, que, a més de totes les substàncies nitrogenades i carbonades conegudes, una part d'aquests elements s'elimina sota forma de cossos encara no identificats, i que són passos del metabolisme intermediari. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons