metabolisme nitrogenat

Les emanacions de ràdium i tòrium, ingerides a grans dosis per l'home sa, sols tenen una petita acció sobre el metabolisme nitrogenat, augmentant en petita quantitat l'excreció d'àcid úric i el consum d'oxigen, examinat en dejú.

Tan sòlid em sembla aquest punt de vista, que, en recollir, en el curs de la meva experiència clínica amb la insulina, observacions relatives a punts que han estat fins al present poc comentats, com són, per exemple, la influència del nou medicament sobre el metabolisme nitrogenat i sobre la funció menstrual pertorbada, els resultats favorables que he observat m'han semblat tan lògics i naturals, que fins ara no se m'ha ocorregut que mereixessin una menció especial i pública.

L'eliminació del nitrogen augmenta lentament fins a fer-se negatiu el balanç proteic, però mantenint-se a un nivell més pròxim a l'equilibri que l'anterior a la insulina, com si el metabolisme nitrogenat fos protegit, fins a cert punt, per glucosa retinguda des del període insulínic.

Però sembla, així mateix, fora de dubte que en l'estat en què es trobava el malalt, sense l'auxili de la insulina, que, administrada a dosis suficients va fer aprofitar immediatament quantitats considerables de glucosa, el metabolisme nitrogenat no hauria passat amb tal rapidesa des l'estat catastròfic del dia 17 (en què probablement va ésser ja millor que els dies anteriors) a l'equilibri nitrogenat del dia 21 i al balanç proteic marcadament positiu dels dies següents.

En els casos de complicacions infeccioses, en què a l'enderrocament metabòlic directament degut a la diabetis s'hi afegeix i combina l'exacerbació de la catabòlia proteica determinada per la infecció, aquesta acció protectora de la insulina sobre el metabolisme nitrogenat pot tenir un valor excepcional evitant la caquèxia, conservant les forces del malalt, i probablement afavorint la seva capacitat de resistència al procés infecciós.