microscopi

El Departament d’Educació ha dotat tots els instituts d’ensenyament secundari amb una aula de noves tecnologies per a les ciències, que inclou sensors, ordinadors, interfícies i un microscopi que permet visualitzar en pantalla les preparacions en temps real.

En efecte, si s’observen cristalls de gel amb una lupa o microscopi es pot comprovar com aquests tendeixen a tenir formes d’estrelles amb simetria hexagonal, com es mostra a la figura 1.

Quan els científics van observar la Terra al microscopi per primer cop, els havien cridat l’atenció certes zones on s’acumulaven uns curiosos organismes bípedes, àpters i anurs, i el cap del laboratori va proposar d’iniciar els treballs caracteritzant algunes d’aquestes zones, especialment complexes.

Es posa a comptar amb detall diversos tipus d’estructures que observa a la pantalla del microscopi.

Com a conseqüència d’això, la forma macroscòpica de l’aliatge no canviarà en aquesta part del procés (figura 4b), a excepció d’un petit relleu superficial visible només amb el microscopi (figura 2).

Entre altres autors que es van ocupar d’aquest tema al mateix segle podem destacar Descartes, que ens ha deixat els primers dibuixos precisos de les morfologies dels cristalls de neu (1635), i Robert Hooke, que va descriure en la seva Micrographia (1665) tot allò que va poder observar amb l’invent del moment, el microscopi, inclosos alguns flocs de neu.

Molt probablement, al començament del segle XXI, es donen encara els dos casos: ciència teòrica nascuda de la reflexió sobre com és possible que funcionin certs artefactes trobats pel vell procediment de «prova i error»; i també es dóna, i cada vegada més sovint, el cas contrari: prou vegades la nova tecnologia punta ja no procedeix d’artefactes senzills com la roda o l’arc, sinó de l’aplicació de conceptes complexos i sofisticats de la ciència (com passa amb l’energia nuclear o el microscopi d’efecte túnel, per exemple).

Un capçal AFM clàssic en un microscopi de forces atòmiques conté un sistema làser de detecció de força.

Un altre factor a tenir en compte és que, en la majoria de casos, utilitzem la mateixa eina per a manipular que per a fer la imatge, encara que hi ha mètodes que utilitzen la combinació d’aparells com ara el SEM (microscopi electrònic de rastreig) i l’AFM.

Les primeres manipulacions a escala atòmica es van realitzar amb el microscopi d’efecte túnel.

Actualment el microscopi d’efecte túnel continua essent una eina fonamental en la nanomanipulació, però presenta mancances importants.

Un pas més en les tècniques d’obtenció d’imatges va ser, en aquella dècada, el descobriment del microscopi electrònic.

Es impossible donar detalls sobre la materia produida com a conseqüencia d'aquelles; són tots negatius; ni per sa coloració inconstant , ni per cap detall estructural, ja que aquí lo característic és la perdua d'estructura, pot reconeixe's; mes precisament per això és inconfonible i a la primera mirada al microscopi i a voltes macroscòpicament, fins apart d'aquells casos en què la pudor ja ho indica, es pot precisar, per son aspecte, la naturalesa putrefacta de l'epitelioma en qüestió.

Veu's-aquí el perquè del ràpid trànsit, comprovable al microscopi, entre els corpuscles joves, embrionaris i els fascicles adults, hialins, ja vells.

La observació dels efectes produits sobre la circulació sanguinia dels animals de sang freda, per les substancies vaso-modificadores — l'adrenalina , p.e., com a tipus de totes elles — es feia sempre per mitjà del microscopi fins que Straub donà una tècnica que poc després modifiquen Löwen i Trendelenburg i amb la qual poden obtenir-se gràfiques dels canvis de la capacitat vascular i fins, d'una manera aproximada, s'insinúen per ella valors quantitatius.

El curs de la sang en ells es fa de manera ensopida i mandrosa, tant en els vasos venosos com en els arterials i solament amb l'ajuda del microscopi poden distingir-se.

Mirada al microscopi a petit augment, no s'hi pot veure cap nucli, el protoplasma és mal tenyit i bon xic inflat.

Al microscopi s'hi veuen gairebé tots els nuclis, d'entre els quals els de la periferia es manifesten una mica inflats, sens dubte perquè totes les preparacions es desprenen perifèricament del cobre-objectes i això fa possible que l'acció macerant del líquid pugui fer-se més completament.

2.^ón Coberta després la gota amb el cobreobjectes i posada la preparació damunt la platina del microscopi, hom fa penetrar pel costat d'aquell una gota de solució de verd de metil molt diluïda (a la solució ordinaria de 1 per 100, per exemple, hom afegeix 10-12 vegades un volum igual d'aigua).

Entre més de 1.700 preguntes i respostes sobre temes de mecànica, termodinàmica, òptica, electromagnetisme, física quàntica i física nuclear, trobem la il·lustració que es mostra a la figura 1: un microscopi, un cercle amb unes línies i uns punts, i la inscripció «Centro de Física Fotocorpuscular, Facultad de Ciencias, Valencia».

El fundador, Joaquín Catalá, amb una bufanda, dirigeix l’orquesta d’investigadors: a l’esquerra, asseguts en una taula, José Casanova i Fernando Senent (al costat d’un microscopi que, a més, era l’únic que tenien en aquella època); José Aguilar, de peu, amb un llibre i sostenint Francisco Busquets.

L’anagrama esmentat, a més, permetia visualitzar perfectament l’activitat del grup, ja que s’hi veu un microscopi i una emulsió fotogràfica.

Si bé els cristal·lògrafs anteriors també havien pretès elucidar l’estructura interna dels cristalls, els seus esforços s’havien caracteritzat per un alt grau d’especulació, en basarse només en les mesures geomètriques de les cares dels cristalls, l’ús del microscopi i els resultats de l’anàlisi química.

Per què aquest model de microscopi enfoca com ho fa? Certament és primitiu; cal una gran habilitat manual per utilitzar-lo adequadament.

Per exemple, les magnetites, grans blocs de pedra imant, es fabriquen amb un disseny molt similar durant 300 anys o més, o el microscopi de Leewenhoek, que és copiat àmpliament en un primer estadi, per després ser millorat a tota velocitat.

Limitacions en la qualitat de la imatge òptica en els instruments òptics Al voltant de l’última dècada del segle XVI i als inicis del segle XVII es marca una importantíssima fita en la història de la ciència i de la tècnica amb la invenció del microscopi i del telescopi.

Aquesta qüestió no es resoldrà fins que es proposa un canvi en la longitud d’ona, que donarà pas, el 1938, al naixement del microscopi electrònic.

Consta d’una base similar a l’estructura d’un microscopi, amb un mirall per dirigir la llum que arriba a un conjunt de dos prismes.

Però la part que més sobta els lectors —fins a l’extrem de fer que la primera edició de tres mil exemplars s’exhaurira en una setmana— és la dedicada a la generació, i especialment a la descripció dels espermatozous, amb fragments tan suggerents com aquest: Vaig fer traure de les vesícules seminals d’un home mort violentament, el cadàver del qual encara era calent, tot el licor que hi havia en elles; i posant-lo en un vidre de rellotge tapat, vaig prendre’n amb un escuradents una gota prou gruixuda, i la vaig posar en el portaobjectes d’un excel·lent microscopi doble.