mitocondri

Pensa que la mena i la diversitat d'estructures citològiques que contínuament hom constata en les bactèries, les quals convergeixen cap a l'estructura de mitocondri o de plastidi, constitueixen una dificultat per a plantejar-se la segona alternativa.

El treball d'EICHBERG, per exemple, ha demostrat que la proteïna dels proteolípids del miocardi, on els proteolípids es troben sobretot als mitocondris, és una mescla heterogènia.

Aquesta desaminació oxidativa pot ésser produïda per l'acció d'un enzim que es troba en l'interior dels mitocondris de la terminació nerviosa, la monoaminooxidasa.

Han estat descrites indicacions sobre rendiments superiors observant l'increment del nombre de mitocondris per massa cel·lular i fins i tot de succinat-oxidassa i deshidrogenassa en mitocondris (citat per VAN DEN THILLART 1982).

Els mitocondris són escassos i de matriu clara.

Són constituïdes per un cúmul de vesícules relativament petites i un nombre reduït de sacs aplanats, no ben bé delimitat quant a la seva extensió —i, per això, podria ser més convenient de parlar de "zones golgianes" (fig. 13)—, i no es poden relacionar clarament amb cap altra estructura cel·lular, encara que sempre són envoltades per l'ergastoplasma i els mitocondris.

Les vesícules que contenen el segon tipus fonamental de vitel·lus (fig. 12), creiem, per les imatges obtingudes, que provenen de la reestructuració d'un gran nombre de mitocondris, en degenerar les crestes i, encara que l'origen del contingut romani desconegut, s'han observat restes de doble membrana a la vesícula madura (fig. 15), la qual cosa vindria a confirmar l'idea exposada i completaria parcialment els treballs fets pels autors esmentats abans, quan exposen la presència de "vesícules buides que s'omplen de material mitjanament dens", tot afirmant la seva desconeixença (BLADES-ECKELBARGER i YOUNGBLOUTH, 1984) i els treballs de ARNAU et al. (1982) que observa formes de transició entre l'ergastoplasma i les vesícules buides.

PeI que fa referència a les anomenades "zones golgianes" (fig. 13), no sembla que tinguin una relació directa amb cap orgànul, encara que sempre estiguin envoltades pels mitocondris i l'ergastoplasma, i aquesta proximitat s'interpreti com a funcional (ANDERSON, 1974), ja que s'ha d'observar que aquesta també és obligada pel gran desenvolupament d'aquells dos sistemes membranosos; respecte a això és obligat també d'assenyalar que en un altre ciclòpid, Cyclops strenuus, DURFORT et al. (1980) han observat un complexe de Golgi actiu i en relació amb l'ergastoplasma al llarg de la vitel·logènsi.