mitosi

Nombrosos treballs de tipus experimental i diversos estudis de caràcter epidemiològic suggereixen que els àcids grassos de tipus omega-3 poden tenir efectes beneficiosos sobre les malalties de naturalesa cancerosa: redueixen el desenvolupament metastàtic i el creixement tumoral en inhibir el grau de mitosi de les cèl·lules canceroses, en accelerar la seva mort per apoptosi, en induir la diferenciació cel·lular, en inhibir l'angiogènesi, en alterar el metabolisme dels estrògens, etc.

Nombrosos treballs de tipus experimental i diversos estudis de caràcter epidemiològic suggereixen que els àcids grassos de tipus omega-3 poden tenir efectes beneficiosos sobre les malalties de naturalesa cancerosa: redueixen el desenvolupament metastàtic i el creixement tumoral en inhibir el grau de mitosi de les cèl·lules canceroses, en accelerar la seva mort per apoptosi, en induir la diferenciació cel·lular, en inhibir l'angiogènesi, en alterar el metabolisme dels estrògens, etc.

Aqueixa manera d'intervenir el nucli feu pensar a alguns en la possibilitat de kariokinesis en les cèl·lules en degeneració col·loide; per la nostra part, afirmarem que un i altre fets són conseqüencies de la degeneració del protoplasma cel·lular que per força trascendeix sobre el nucli exaltant ses afinitats cromàtiques i provocant després la kariorrexis que mai hem de confondre amb una mitosis o amb una divisió directa, ja que mai s'observen les fases característiques d'aquella ni la divisió en dos o tres glomèruls de cromatina, sinó que es romp aquesta en moltíssims troços i a vegades en senzills granòls (microfot. n.° 2).

En els testículs de fetus humans propers a terme hem reconegut, finalment, unes cèl·lules intersticials que per son protoplasma clar, molt voluminós, de contorns irregulars i de nucli esfèric, transparent, moltes vegsdes en mitosi donant origen a dos, tres o quatre nuclis fills dins el mateix protoplasma, semblen anàlogues als òvuls primordials mascles dels cordons i tubs germinals (Fig. 10).

Fins a aquesta, s'observen abundants fases de la mitosi, però són ja més escasses les de partició nuclear amb formació de cèl·lules filles.

Els petits blocs genitals últimament produïts, són penetrats pel conjuntiu tan bon punt es desprenen del celoma, per la qual cosa, des del quart mes en endavant, és impossible ja trobar les grosses columnes formades per les grans cèl·lules genitals en mitosi que havem assenyalat en els mesos anteriors.

Progressivament, el jove nucli produït per la mitosis s'engrandeix i aclara, tornant a aparèixer evidents els seus grans cromàtics sobre el fons pàl·lid de contorn ben definit.

La gran majoria de cèl·lules epitelials es troben en mitosis d'un tipus completament diferent de l'adoptat per les cèl·lules connectives.

Les cèl·lules del celoma en activitat, transformen el seu tipus aplanat o cúbic en prismàtic; el nucli esfèric i ben contornejat, s'enriqueix progressivament de cromatines i sofreix després un procés semblant al descrit tot parlant de la mitosi en les cèl·lules profundes, si bé, per succeir-se les divisions amb extraordinària rapidesa, abunden menys les zones immediatament subcelòmiques que en la profunditat, les fases d'estrella mare, en la qual es detenen moltes de les mitosis de les cèl·lules més profundes; en canvi, són més nombroses en la perifèria les fases de formació de cèl·lules filles, puix la gran majoria dels elements situats en aquest nivell prossegueixen fins a la fi el seu treball mitòsic.